Monestir de Santa Cristina de Ribas de Sil
S Xptinae de Ripa Silis / S Christine
(Parada de Sil, Ourense)
L’origen del monestir de Santa Cristina presenta moltes incògnites a causa de la manca de documentació i de les diferents interpretacions que s’han donat als primers documents coneguts sobre aquest lloc, amb datacions i lectures divergents. Probablement, es podria situar la seva fundació al segle X, època en què possiblement seguia la regla de Sant Fructuós, que posteriorment seria substituïda per la de Sant Benet.
Es tractava d’un monestir modest, del qual es coneixen abats des del segle X. Més endavant, es documenten donacions a favor seu i, posteriorment, privilegis reials, el més antic dels quals conservat és de Ferran III de Lleó i Castella, datat el 1231, encara que existeixen referències a documents anteriors. Els papes Martí IV (1283) i Pius II (1461) també li van concedir privilegis d’immunitat. Malgrat això, hi ha constància de litigis amb diverses persones a causa d’intromissions en els seus afers i d’apropiacions indegudes.
Al segle XV, el monestir va entrar en un període de decadència, amb abats comendataris, que culminaria el 1517 amb una butlla de Lleó X que formalitzava la seva extinció i integració al monestir de Santo Estevo de Ribas de Sil com a simple priorat, limitat a l’administració de les rendes de la seva demarcació. Durant aquesta època, es van dur a terme obres de millora en les dependències, que es trobaven en estat de ruïna. Al segle XVIII, va experimentar una nova etapa de decadència, que es va agreujar al segle XIX amb les exclaustracions temporals i, finalment, amb la definitiva del 1835. A partir d’aquell moment, el lloc va quedar abandonat pels monjos i es va destinar a activitats agràries, que van deteriorar les seves estructures.
De l’antic monestir, es conserva l’església, una construcció de nau única amb transsepte, en el qual s’obren tres absis semicirculars, el central de majors dimensions. Aquesta obra es pot datar al voltant del 1200, es conserva un carreu amb la data de 1192. La façana principal, orientada a ponent, conté un portal de mig punt amb tres columnes i capitells a cada costat. Damunt del portal, una rosassa aporta llum a la nau. Un portal decorat, també d’estil romànic, dona accés al claustre, construït al segle XVI sobre les ruïnes del primitiu.
Absis amb decoració mural renaixentista
Portal del monestir
Portal del monestir
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Làpida de l'abat Alfonso Fernández
Làpida d'un abat
- BARRIOCANAL, Yolanda (2004). Un mosteiro da Ribeira Sacra, Santa Cristina de Ribas de Sil. Caixa Galicia
- FONTENLA SAN JUAN, Concha (1997). Restauración del monasterio de Santa Cristina de Ribas de Sil. Porta da aira, núm. 7
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- FREIXEDO ALEMPARTE, Alfredo (2002). Santa Cristina (monasterio e iglesia): Restauración, año 1990. Monestirs. Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
- GARCÍA IGLESIAS, José Manuel; dir. (2004). La Ribeira Sacra. Esencia de espiritualidad en Galicia. Xunta de Galicia
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2015). Enciclopedia del románico en Galicia. Ourense. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
El monestir de Santa Cristina es troba proper al riu Sil, dins de la Ribeira Sacra. Pertany al municipi de Parada de Sil, a llevant d’Ourense