Després d'un setge, el 1238, Jaume I va aconseguir la conquesta de la ciutat de València i immediatament va disposar el repartiment de terres entre els estaments que havien participat en aquella empresa, un d'ells fou l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers van obtenir nombrosos béns en el territori comprés des de les terres més properes a l'Ebre fins aquesta ciutat.
Pati interior
Aquestes propietats hospitaleres van quedar incloses dins la castellania d'Amposta, establint diversos nuclis patrimonials, estesos en mig dels adjudicats a altres persones i estaments, com ara els templers. Amb poc temps es va anar reorganitzant i, pel que fa als hospitalers, pràcticament totes les seves possessions van passar el 1317 al nou orde de Montesa, quedant-se només amb les possessions de la ciutat de València i les properes de Picanya i Torrent. De fet, la casa creada en aquest indret també era coneguda com a comanda de Torrent, tot i que la residència i centre administratiu va estar sempre a València i adscrita a la castellania d'Amposta.
La casa s'hauria format immediatament després de la conquesta, el 1239 ja consta el nom del seu preceptor, Pere d'Alcalà. A poc a poc, en aquest indret s'hauria anat construint l'església, amb reformes i restauracions posteriors, un convent, la residència del comanador, possiblement un hospital i un cementiri, que es va convertir en un apreciat lloc d'enterrament i font d'ingressos per a la casa. Aquesta comanda valenciana es va mantenir fins a començament del segle XIX, quan es va suprimir l'orde com a tal i les lleis desamortitzadores la van desproveir del seu patrimoni. El 1878 l'església es va convertir en parròquia diocesana, de dimensions molt modestes. Va patir moltes destrosses a causa de la guerra Civil, després de la qual es va pensar a enderrocar-la, però durant la segona meitat del segle XX va començar la restauració del complex.
Portal de l'església
Capella de Sant Miquel
Pintura mural (s XIII)
Capella de Sant Miquel
Pintura mural (s XIII)
Capella de Sant Miquel
Pintura mural (s XIII)
Calvari
Retaule de la Passió (s. XVI)
- BRAVO, Martín (2000). Iglesia de San Juan del Hospital. València: Iglesia de San Juan
- FUGUET SANS, Joan (2012). El patrimonio artístico de las encomiendas sanjuanistas de Ulldecona y San Juan del Hospital de Valencia (Corona de Aragón). I Simposium. Patrimonio artístico de la orden de San Juan de Jerusalén en España. Saragossa: Aneto
- GARCIA VALLDECABRES, Jorge ; i altres (2014). La primera Iglesia del siglo XIII en la ciudad de Valencia: Escritos y documentos gráficos relativos a las actuaciones del siglo XX. Ega, núm.24
- GUINOT, Enric (1999). La orden de San Juan del Hospital en la Valencia medieval. Aragón en la Edad Media, núm. 14
- LLORCA, Fernando (reed. 1995). San Juan del Hospital de Valencia una fundación del siglo XIII. València: París-Valencia
- LÓPEZ, Concepción; i altres (2019). Arqueología y restauración del cementerio medieval de San Juan del Hospital (Valencia). Arqueología de la arquitectura, núm. 16
- MARQUÉS DE CRUILLES (1876). Guía urbana de Valencia antigua y moderna, vols. I i II. València; J. Rius
- SABATÉ, Mar; i altres (2020). Las pinturas murales de los arcosolios del Cementerio del Conjunto Histórico de San Juan del Hospital de Valencia. Archivo de Arte Valenciano, vol. 101
A llevant de la Catedral