|
Segons la
tradició, el monestir d’Ebersmunster hauria estat fundat
per Adalric (duc d’Alsàcia, c635-690) i la seva esposa,
pares de santa Otília, en una data indeterminada al
voltant del 675. Els fundadors haurien dotat
econòmicament la casa i hi haurien posat al seu front a
sant Adeodat (Deodat, Dié o Dieudonné, d’origen irlandès
i mort cap el 679) considerat bisbe de Nevers, aquest
hauria portat les relíquies de sant Maurici,
circumstància que en poc temps va afavorir el canvi
d’advocació de la casa substituint l’anterior de sant
Pere. Al voltant del 820 ja s’esmenta aquesta casa com
seguidora de la Regla de Sant Benet. Entre el 1112 i
1155 es va enderrocar l’església merovíngia primitiva
que no reunia les condicions necessàries i es va bastir
una de nova, consagrada l’any 1155 pel bisbe
d’Estrasburg. |
|
|
|
Abadia d'Ebersmunster |
|
Sant Adeodat
(Deodat, Dié o Dieudonné) |
|
Mort de sant Adeodat
Vitrall de Saint-Dié (Vosges), s XIII |
|
|
Personatge del que hom té informacions basades en
relats tradicionals i sovint contradictoris,
considerat bisbe de Nevers nascut en territori
francès però també de procedència irlandesa (una
possible confusió entre els termes Nivernensis i Hibernensis)
segurament era un monjo giròvag que recorria el
territori de Lorena, època en la que va coincidir
amb sant Arbogast, després bisbe d’Estrasburg.
Adeodat va participar en la fundació de l’abadia
d’Ebersmunster (Baix Rin) i després del
monestir de
Saint-Dié (Vosges), on va morir cap el 679. |
|
|
|
|
La casa va
gaudir d'una llarga època de vitalitat, però des del segle XIV i
fins el XVI la decadència es va emparar del monestir, el 1525 la
guerra dels Camperols va portar l’ocupació militar de la casa i el
seu saqueig, en aquell moment es va perdre una estàtua de Diana que
es conservava a l’església i que era un vestigi de temps antics
procedent del mateix lloc on es va aixecar el monestir, el 1632
Ebersmunster va servir d’hospital militar i això va comportar que
finalment el lloc resultés incendiat, amb la comunitat exiliada i
obligant la seva reconstrucció, tant dels edificis com pel que fa a
l’observança. La construcció de la nova església no va acabar fins
mitjan del segle XVIII. La Revolució va donar el cop de gràcia a
Ebersmunster amb la seva supressió, dispersió de la comunitat i
pèrdua de béns mobles i immobles. L’església va passar a prendre
funcions parroquials mentre l’antiga parròquia s’enderrocava i les
dependències monàstiques es perdien en bona part o destinaven a
altres funcions. Durant la Segona Guerra Mundial va quedar en
ruïnes. |
|
|
|
Abadia d'Ebersmunster |
L'abadia d'Ebersmunster, el 1751
Gravat publicat a L'abbaye d'Ebersmunster à travers l'histoire |
|
|
|
