Monestirs
Monestirs del Gran Est
Abadia de Saint-Maurice d’Ebersmunster
Novientum / Abbaye Saint-Maurice d’Ebersmunster
< anterior Inici França Gran Est Baix Rin següent >
castellano
cercador contacte facebook

Baix Rin

Segons la tradició, el monestir d’Ebersmunster hauria estat fundat per Adalric (duc d’Alsàcia, c635-690) i la seva esposa, pares de santa Otília, en una data indeterminada al voltant del 675. Els fundadors haurien dotat econòmicament la casa i hi haurien posat al seu front a sant Adeodat (Deodat, Dié o Dieudonné, d’origen irlandès i mort cap el 679) considerat bisbe de Nevers, aquest hauria portat les relíquies de sant Maurici, circumstància que en poc temps va afavorir el canvi d’advocació de la casa substituint l’anterior de sant Pere. Al voltant del 820 ja s’esmenta aquesta casa com seguidora de la Regla de Sant Benet. Entre el 1112 i 1155 es va enderrocar l’església merovíngia primitiva que no reunia les condicions necessàries i es va bastir una de nova, consagrada l’any 1155 pel bisbe d’Estrasburg.

Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster


Benedictins

 

Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster

Sant Adeodat (Deodat, Dié o Dieudonné)

Sant Adeodat
Mort de sant Adeodat
Vitrall de Saint-Dié (Vosges), s XIII


Personatge del que hom té informacions basades en relats tradicionals i sovint contradictoris, considerat bisbe de Nevers nascut en territori francès però també de procedència irlandesa (una possible confusió entre els termes Nivernensis i Hibernensis) segurament era un monjo giròvag que recorria el territori de Lorena, època en la que va coincidir amb sant Arbogast, després bisbe d’Estrasburg. Adeodat va participar en la fundació de l’abadia d’Ebersmunster (Baix Rin) i després del monestir de Saint-Dié (Vosges), on va morir cap el 679.


La casa va gaudir d'una llarga època de vitalitat, però des del segle XIV i fins el XVI la decadència es va emparar del monestir, el 1525 la guerra dels Camperols va portar l’ocupació militar de la casa i el seu saqueig, en aquell moment es va perdre una estàtua de Diana que es conservava a l’església i que era un vestigi de temps antics procedent del mateix lloc on es va aixecar el monestir, el 1632 Ebersmunster va servir d’hospital militar i això va comportar que finalment el lloc resultés incendiat, amb la comunitat exiliada i obligant la seva reconstrucció, tant dels edificis com pel que fa a l’observança. La construcció de la nova església no va acabar fins mitjan del segle XVIII. La Revolució va donar el cop de gràcia a Ebersmunster amb la seva supressió, dispersió de la comunitat i pèrdua de béns mobles i immobles. L’església va passar a prendre funcions parroquials mentre l’antiga parròquia s’enderrocava i les dependències monàstiques es perdien en bona part o destinaven a altres funcions. Durant la Segona Guerra Mundial va quedar en ruïnes.


Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster

Ebersmunster
L'abadia d'Ebersmunster, el 1751
Gravat publicat a L'abbaye d'Ebersmunster à travers l'histoire


Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster

Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster
Altar major

Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster
Mural de la vida de sant Maurici


Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster
Cor

Ebersmunster
Abadia d'Ebersmunster
Cor. Sant Arbogast

 

Bibliografia:
- BORNERT, René (2009). Abbaye Saint-Maurice d’Ebersmunster. Les Monastères d’Alsace. T. II/1. Estrasburg: Éd. du Signe
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1731). Gallia Christiana. In Provincias Ecclesiasticas Distributa. Vol. V. París: Typographia Regia
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 7. París: Bloud et Barral
- LEHNI, Roger (2013). Ebersmunster. L’église abbatiale et paroissiale. Regensburg: Verlag Schnell
- OHRESSER, Xavier (1961). L'abbaye d'Ebersmunster à travers l'histoire. Annuaire de la Société des Amis de la Bibliothèque humaniste de Sélestat. Sélestat: Amis de la Bibliothèque humaniste de Sélestat

 


Situació:

Al centre d'Ebersmunster, entre Colmar i Estrasburg

Baldiri B. - Agost de 2017