Segons la tradició aquest monestir, ara catedral, el va fundar sant Adeodat (Deodat, Dié o Dieudonné) considerat bisbe de Nevers, després d’haver fundat l’abadia d’Ebersmunster (Baix Rin). Cap el 660 el fundador hauria triat aquest lloc de Jointures per retirar-se, però ben aviat es van reunir alguns seguidors establint diverses capelles per les rodalies (Val de Galilée) el 661 el rei franc Khilderic II va fer donació d’aquelles terres a sant Adeodat. La llegenda també parla d’un esdeveniment miraculós després del qual es van començar a bastir els edificis que formarien el monestir: l’església de Notre-Dame (o “església petita”) i després la de Saint-Maurice. També passaria per aquest lloc el bisbe sant Hidulf (c612-707) fundador de l’abadia de Moyenmoutier (Vosges) qui renovaria els privilegis del monestir i més endavant s’encarregaria de donar sepultura al fundador (c679) a l’església de Notre-Dame donat que la de Saint-Maurice encara estava en construcció.

Saint-Dié
Interior de l'església

Saint-Dié
Vitrall amb els sants Adeodat i Hidulf (s XIII)

Hidulf va succeir Adeodat al cap del monestir (679-707). Inicialment la casa seguiria la Regla de Sant Columbà però més endavant adoptaria la de Sant Benet. A mitjan del segle VIII el monestir va perdre la seva vitalitat i hom parla de relaxament pel que fa a l’observança. El 769 la casa va passar a estar sota la tutela de l’abadia de Saint-Denis, situació que es va mantenir fins el 860 sense haver estabilitzat la situació. Durant el primer quart del segle X el monestir i tot el territori va patir els efectes de les invasions, que van arribar a despoblar el cenobi. En una data indeterminada del segle X la comunitat benedictina en plena decadència fou substituïda per canonges seculars, des del 1777 Saint-Dié és una seu episcopal i l’església de Saint-Maurice catedral. Les primitives esglésies del monestir es van anar modificant amb el pas del temps: el 1003 es va reconstruir Saint-Maurice però a mitjan del segle XII tot el monestir fou víctima de les flames el que va obligar a una llarga reconstrucció. Encara va patir altres reformes durant el segle XVII i més recentment per refer l’església després del bombardeig del 1944. Conserva encara elements medievals entre els que hi destaquen alguns capitells.

Saint-Dié
Interior de l'església

Saint-Dié
Interior de l'església

Saint-Dié
Capitells de l'església

Saint-Dié
Capitells de l'església

Saint-Dié
Capitell de l'església

Saint-Dié
Vitalls (s XIII)

Saint-Dié
Vitall amb una escena de la vida de sant Adeodat (s XIII)

Saint-Dié
 Donació de Khilderic II al monestir (s XIII)

Saint-Dié
Vitall (s XIII)

Saint-Dié

Saint-Dié

Saint-Dié

Saint-Dié

Saint-Dié
Església de Notre-Dame, o “església petita”

Saint-Dié
Església de Notre-Dame

Saint-Dié
Església de Notre-Dame

Saint-Dié
Església de Notre-Dame
Postal antiga
Collections des musées de France (Joconde)