El monestir de Moyenmoutier fou fundat a finals del
segle VII per sant Hidulf (c612-707). Segons la tradició
hagiogràfica aquest personatge era bisbe de Trèveris
(Renània-Palatinat) i va professar com a monjo a
l’abadia de St. Maximin de la mateix ciutat. Va deixar
la seu de Trèveris per retirar-se a la regió dels
Vosges, lloc on va aplegar alguns seguidors amb els que
va fundar aquest monestir de Moyenmoutier cap el 671. El
relat el relaciona amb
santa
Otília d’Alsàcia (c662-c720) a qui va batejar i en
aquell mateix moment va guarir de la ceguesa que patia. A la mort
del fundador el monestir es va anar desenvolupant,
esdevenint un centre de prestigi, inicialment era
seguidor de la Regla de Sant Columbà, però aviat va
rebre influències benedictines i a començament del segle
IX era una casa seguidora de la
Regla
de Sant Benet. Durant aquell segle la casa es va
ressentir de la situació política del territori i les
invasions, va arribar la decadència que va posar en
perill la seva continuïtat, fins i tot durant la primera
meitat del segle X, la comunitat de monjos es va veure
substituïda per canonges seculars. |
|
|
Abadia de Moyenmoutier |
Bateig de santa Otília
Il·lustració de la Historia Mediani In Monte Vosago Monasterii |
|
Es va recuperar gràcies a la influència de l’abadia de
Gorze (Mosel·la) que també es trobava immersa en la seva pròpia
recuperació. El 1026 la casa passava a estar sota la influència de
Cluny a través de
Saint-Bénigne de Dijon (Costa d’Or) i el mateix
Guillem de Dijon (o de Volpiano, 962-1031) fou abat de Moyenmoutier
entre els anys 1026 i 1028. El 1140 una butlla del papa Innocenci II
va confirmar tots els béns del monestir, cosa que ja havia fet poc
abans l’emperador Enric V (1111-1125). Durant el segle XIV el
monestir es va refer i fortificar. El 1535 va prendre possessió del
càrrec el primer abat comendatari, Nicolas de Lorraine, i la casa en
els anys següents va caure en una profunda decadència fins que el
1604 passava a formar part de la congregació de Saint-Vanne i
Saint-Hidulphe que li donà un nou impuls, entre altres coses, va fer
que durant el segle XVIII s’aixequés un nou monestir, ja barroc. La
Revolució va acabar amb la vida monàstica en aquest lloc, a partir
del 1791 es va posar a la venda i a començament del segle XIX
s’havia transformat en una indústria tèxtil. La recuperació de les
estructures va arribar en els primers anys del segle XXI. |
Abadia de Moyenmoutier |
|
Abadia de Moyenmoutier
Interior de l'església |
Abadia de Moyenmoutier
Il·lustració de la Historia Mediani In Monte Vosago Monasterii |
|
Abadia de Moyenmoutier
El cor |
Sant Hidulf
Il·lustració de la Historia Mediani In Monte Vosago Monasterii |
|
Abadia de Moyenmoutier
El cor |
Abadia de Moyenmoutier
El cor |
|
Abadia de Moyenmoutier
El cor |
Abadia de Moyenmoutier
Postal antiga
Médiathèque de Clermont Auvergne Métropole |
|
Bibliografia:
- BELHOMME, Humbert (1724). Historia Mediani in Monte Vosago Monasterii
Ordinis Sancti Benedicti. J. Reinoldi
- CHAPELIER, Ch. (1888). L'ancienne abbaye de Moyenmoutier.
Bulletin de la Société Philomatique Vosgienne. Saint-Dié
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes, vies des saints
de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 8. París: Bloud el
Barral
- JÉROME, Léon (1898). L'abbaye de Moyenmoutier, étude
històriques. Bulletin de la Société Philomatique Vosgienne.
Saint-Dié
- PETITDEMANGE, André (2012). Senones, Moyenmoutier, Étival, pays
d'abbayes en Lorraine. Langres: Guéniot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París:
Tipographia Regia
- TROTOT, Ed. (1865). La vie de saint Hidulfe, archevêque de
Trêves, fondateur et premier abbé de l'abbaye de Moyenmoutier en
Vosges. Saint-Dié |
|
|
Situació: Moyenmoutier (Vosges) és al nord-est d'Épinal i
al nord de Saint-Dié
|
|
|
|