L’origen del monestir de Remiremont va lligat als nom de dos personatges: els sants Amat i Romaric. El primer era monjo de Luxeuil (Alt Saona) qui en una visita a Metz es va posar en contacte amb Romaric, un alt personatge de la cort d’Austràsia, a qui va influir per ingressar també al mateix monestir l’any 617. Romaric va disposar dels seus béns a favor de l’Església, una part van beneficiar l’abadia de Luxeuil i l’altra es va emprar en la fundació d’un monestir als Vosges cap el 620. Es tracta del monestir d’Habend o de Saint-Mont, un cenobi de caràcter doble, amb comunitats femenina i masculina, o més aviat d’un gran monestir femení amb una comunitat masculina que s’encarregaria dels serveis religiosos de les monges. La casa era seguidora de la regla de Sant Columbà i es va posar sota la direcció de sant Amat que havia col·laborat amb Romaric en la fundació.

Monestir de Remiremont

Monestir de Remiremont

La casa femenina va adquirir un prestigi important, que es va escampar arreu. Durant l’abadiat de Romaric, que va succeir a Amat al davant del monestir, va aconseguir del papa Joan IV que el posés sota la submissió directa de Roma. El monestir va ser lloc de refugi de bisbe sant Arnulf de Metz (c582-641) quan es va retirar del càrrec l’any 628. Aquest va morir a Habend però el seu cos fou traslladat poc després a Metz, al monestir dels Saints-Apôtres, advocació que més endavant seria substituïda per la de Saint-Arnould en memòria seva. El monestir femení va continuar mantenint la seva vitalitat, a mitjan del segle VIII hauria adoptat la Regla de Sant Benet, època en la que també hauria desaparegut el monestir masculí. A començament del segle IX la comunitat es va traslladar des de la muntanya a la vall, en un lloc més adient, però les monges es van veure obligades a refugiar-se a causa de les inestabilitats bèl·liques que afectaren el territori durant el segle X.

Monestir de Remiremont
Interior de l'església

A mitjan del segle XI es trobaven a Remiremont on van reconstruir el monestir, en aquesta època el papa Lleó IX li atorgava el privilegi d’exempció, que va confirmar el papa Pasqual II a finals del segle XI. El 1057 era víctima d’un incendi. Poc a poc la comunitat va anar desatenent el seguiment de la Regla, els benedictins que tenien cura dels serveis religiosos foren substituïts per clergues seculars i la pròpia abadia estava més pendent de vetllar pels seus drets feudals enfrontant-se als seus competidors que de tenir cura de la regularitat. A finals del segle XIII l’abadia s’havia transformat en una canònica secular amb una comunitat formada per monges procedents de la noblesa, segons estipulava una butlla del papa d’Avinyó Benet XIII, del 1403. El Capítol de Remiremont fou suprimit el 1790 arran de la Revolució. No hi ha restes de l’església anterior al segle XI, aquesta es va consagrar el 1049 i es conserva la cripta. Cap el 1300 es va construir l’església actual, que es conserva bé que amb modificacions i restauracions. La torre es va aixecar entre els anys 1788 i 1804.

Monestir de Remiremont
Imatge de Notre-Dame du Trésor (s XI?)
Tradicionalment considerada una donació
de Carlemany al monestir

Monestir de Remiremont
Cripta

Monestir de Remiremont
Cripta

Monestir de Remiremont
Cripta

Monestir de Remiremont
Cripta

Sant Romaric
Jacques Callot, 1636
Bibliothèque nationale de France

Sant Amat
Jacques Callot, 1636
Bibliothèque nationale de France

Monestir de Remiremont
Vitrall modern

Capella de Saint-Mont
En el lloc de retir de sant Romaric
Fotografia de Wikimedia