La tradició situa a un personatge anomenat Gondelberg en
l’origen d’aquest monestir, el considera bisbe de Sens i
diu que s’hauria retirat en aquest lloc dels Vosges cap
el 640, on va donar origen al monestir. El relat de la
seva vida fou escrit pel monjo Richer de Senones
(?-c1267). També s’ha dit que era monjo de
Luxeuil i seguidor
de sant Columbà. Gondelberg va obtenir el suport de rei
franc Khilderic II segons es desprèn d’un precepte del
661. Els primers monjos del monestir haurien seguit la
Regla de Sant Columbà i no és fins a mitjan del segle X
que s’esmenta explícitament l’adhesió a la
Regla
de Sant Benet. El fundador hauria mort al voltant
del 673. L’any 770 Carlemany va designar al bisbe de
Metz, Angilram, com abat del monestir el que demostra la
vinculació del cenobi amb la monarquia en aquell moment
i segurament des de l’època de Khilderic II. Amb
l’arribada d’Angilram, la casa va quedar sota el control
dels bisbes de Metz. |
|
|
Abadia de Senones |
Abadia de Senones
Vitrall modern amb sant Gondelberg |
|
A mitjan del segle X es reformava l’observança a l’abadia
de Gorze (Mosel·la) aquell impuls renovador també va arribar a
Senones, que després de passar una època de dificultats a causa de
les invasions dels bàrbars s’hi va afegir, tot plegat va propiciar
les bones relacions entre les dues abadies. Un document de l’any
1111 atorgat per l’emperador Enric V confirmava tots els privilegis
i possessions del monestir, el mateix va fer el papa Calixt II l’any
1123. Aquesta fou una època de prosperitat per la casa, el 1124 es
consagrava l’església romànica dedicada a Saint-Pierre, que seria
renovada posteriorment, poc després s’aixecaria l’església de
Notre-Dame, o Rotonda a causa de la seva planta circular, que seria
enderrocada el 1708. En els darrers anys del segle XVII i
començament del XVIII s’engegava un gran projecte de reconstrucció
de tot el monestir, en aquest projecte també hi va participar un
dels grans noms del monestir, Augustin Calmet gran erudit i abat de
la casa entre el 1728 i 1757. L’abadia fou suprimida amb la
Revolució, el 1793. La major part dels edificis que es conserven
corresponen a reconstruccions del segle XIX, l’església té ara
l’orientació nord-sud en lloc de l’anterior est-oest. |
Abadia de Senones |
|
Abadia de Senones |
Abadia de Senones |
|
Abadia de Senones |
Augustin Calmet, erudit i
abat d'aquesta casa
Gravat de Nicolas Pitau (1716)
Rijksmuseum, Amsterdam |
|
Bibliografia:
- CALMET, Augustin; DINAGO, F. (1877-1881). Histoire de l’abbaye de
Senones. Saint-Dié: L. Humbert
- CALMET, Augustin (1840). Notice de la Lorraine. Vol. 2.
Lunéville: M. George
- PETITDEMANGE, André (2012). Senones, Moyenmoutier, Étival, pays
d'abbayes en Lorraine. Langres: Guéniot
- RICHER DE SENONES (Ed. 1842). Chronique de Richer. Nancy:
Cayon-Liébault
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París:
Tipographia Regia
- WEYLAND, François Anatole (1906). Vie des saints du diocèse de
Metz. Vol. 1. Guénange |
|
|
Situació:
Senones (Vosges) és al nord-est d'Épinal, entre
aquesta ciutat i Estrasburg |
|
|
|
|