|
Segons la
tradició, aquesta casa fou fundada cap el 770 pel bisbe
Remigi d’Estrasburg (s VIII) del que hom coneix el seu
testament (778) on fa donació a la catedral d’Estrasburg
d’una possessió que tenia a Eschau on havia fet aixecar
una basílica dedicada a
sant
Tròfim d’Arle. El mateix bisbe hauria portat des de
Roma les relíquies de santa Sofia (s II) que en endavant
es venerarien en aquest lloc. No hi ha notícies fiables
d’aquella primera comunitat monàstica ni de la regla que
seguien, hom coneix que era un monestir episcopal
vinculat a la seu d’Estrasburg i ocasionalment s’esmenta
que la comunitat està formada per canongesses. La casa
gaudia d’un especial atractiu popular gràcies a les
relíquies de santa Sofia de Roma. Una butlla d’Alexandre
III (1180) posava l’abadia sota la protecció de la Santa
Seu, confirmava la possessió de tots els seus béns i
especificava que s’hauria de regir d’acord amb la Regla
de Sant Benet. |
|
|
Era un
monestir independent d’altres cases benedictines, no formava part
de cap congregació i el seguiment de la Regla era relaxat i amb
moltes particularitats, el que fa pensar que el sotmetiment a la
Regla només era nominal. Durant els segles XIII i XV gaudia d’una
gran prosperitat material però no passava el mateix amb l’observança
i sovintejaren els conflictes amb les autoritats episcopals. A
començament del segle XVI hom torna a trobar documents que parlen
altre cop de canongesses. El bisbe d’Estrasburg va intentar
reconduir la situació sense èxit. Després de la guerra dels
Camperols, el 1533 la majoria de les religioses havien abandonat
l’hàbit i la comunitat i en el mateix any s’hi va instaurar una
canònica secular masculina. Es conserva l’església originària del
darrer decenni del segle X, modificada. Al museu de l'Œuvre
Notre-Dame d’Estrasburg es conserva una sèrie de capitells del
claustre d’Eschau, datat cap el 1180 i destruït el 1298. |
Sant Remigi d'Estrasburg
Fundador d'Eschau
Fotografia de Ralph Hammann a Wikimedia Commons |
