Camille Bonnard (1838)
Bibliothèque nationale de France
El convent dels Agustins de Geaune (Gèuna) va ser fundat i finançat a començament del segle XV per Raymond-Bernard III de Castelnau († d. 1412), senyor de Geaune, amb la voluntat de convertir-lo en lloc d’enterrament per a ell i els seus avantpassats, tal com va estipular en el seu testament de l’any 1412. En el futur, els seus descendents van utilitzar el convent com a panteó familiar.
L’any 1569, la vila de Geaune i el mateix convent van ser atacats pels calvinistes. El convent fou incendiat, però l’església va ser respectada. En aquell moment, es tractava d’un convent modest, amb només quatre frares. Posteriorment, es va poder reconstruir i va continuar actiu fins a la Revolució, tot i comptar amb una comunitat molt reduïda. El 1790, quan el convent va ser suprimit, només hi quedaven dos frares. L’església va quedar en ruïnes i, l’any 1793, només es conservava el campanar.
- HERRERA, Tomás de (1644). Alphabetum augustinianum, vol. 1. Madrid: G. Rodríguez
- LÉGÉ, Joseph (1887). Les Castelnau-Tursan. Aire-sur-l'Adour: Dehez
- SAINT-JOURS, Bernard (1911). La Bastide de Geaune, en Tursan. Bordeaux: Arnaud
Prieuré de Mimizan / Sainte-Marie de Mimizan / Menusano
(Mimizan, Landes)
Segons la tradició, l’actual església de Sainte-Marie de Mimizan es va construir sobre el suposat lloc del martiri de sant Galactori de Lescar (segles IV-V), bisbe d’aquella diòcesi. Aquesta església hauria patit les ocupacions del territori, especialment per part dels normands, i pràcticament hauria desaparegut.
Portal (s. XIII)
Imatge de Jean-Maurice Poissonnier, a Wikimedia
Un cop pacificades aquestes terres després de la batalla de Taller (982), el duc Guillem I de Gascunya (c. 925-996) va fundar l’abadia de Saint-Sever (Landes). En aquell moment, va cedir a aquesta fundació, entre altres béns, l’església de Sainte-Marie de Mimizan. L’any 1009, el seu fill, Bernat Guillem, va confirmar la donació. El monestir benedictí de Saint-Sever hi fundaria un priorat, i al segle XI es va reconstruir l’església, que va ser renovada de nou a finals del segle XII i començament del XIII.
L’any 1569, el lloc va patir els efectes de les guerres de Religió i, el 1671, el priorat va ser suprimit. L’activitat parroquial es va mantenir fins que es va aixecar una nova església a les proximitats. A finals del segle XIX, l’edifici va començar a enfonsar-se i, el 1898, es va enderrocar, deixant només el campanar. A sota d’aquest, es conserva l’atri d’entrada amb un notable portal de començament del segle XIII.
L'església abans del seu enderroc (1897)
Fotografia de Félix Arnaudin
Musée d'Aquitaine Bordeaux
- BEAURAIN, Georges (1903-1904). Le Portail de l'Eglise de Mimizan étudié dans ses rapports avec l'histoire du Costume et du Mobilier au Moyen-Age. Bulletin de la Société de Borda, núm. 28-29. Dax
- BESSE, J.-M. (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Provinces ecclésiastiques d'Auch et de Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DÉPART, L.-A. (1883-85). Mimizan. Notice historique. Bulletin de la société Borda, vol. 8-10. Dax
- DOURTHE, Eugène (1938). Découverte de deux chapiteaux sculptés dans l'emplacement de l'abbaye de Mimizan. Bulletin de la société Borda, vol. 63. Dax