Abadia de Saint-Girons d’Hagetmau
Abbaye de Saint-Girons / Saint-Gérons / S Gerontius
(Hagetmau, Landes)
La cripta
La història de l’abadia de Saint-Girons d’Hagetmau és poc coneguda. El seu origen podria remuntar-se a una època molt antiga i es vincula a una comunitat monàstica formada al voltant de la tomba de sant Geronci (Girons), màrtir que evangelitzà aquestes terres cap al segle V. Segons la tradició, la fundació d’aquest monestir se situaria a l’època de Carlemany. També es menciona que, l’any 845, els normands destruïren un molí propietat dels religiosos de Saint-Girons.
L’abadia de Saint-Girons és documentada des del segle XII. Els anys 1116 i 1117 s’esmenten els seus abats en una donació a la catedral de Lescar. Era un modest monestir benedictí que fou secularitzat cap a l’any 1330, moment en què va quedar a càrrec d’una comunitat de canonges. Saint-Girons patí els efectes de la guerra dels Cent Anys i també del règim comendatari que s’hi adoptà. Encara més greu fou l’atac sofert l’any 1569 durant les guerres de Religió: el monestir fou incendiat i diversos canonges hi perderen la vida. La col·legiata es reorganitzà de manera mínima cap al 1650, però el 1791 fou suprimida a causa de la Revolució.
Posteriorment, el lloc va tenir diversos usos. Hi residiren primer les ursulines i després els jesuïtes, fins que acabà convertint-se en una parròquia. Durant aquest període, l’església presentava elements d’origen medieval, amb una part romànica i altres afegits corresponents a restauracions posteriors. A causa del deteriorament que presentava l’edifici, es decidí construir una nova església. Així, l’any 1904, l’antiga església fou enderrocada, tot preservant-ne pràcticament només la cripta. Aquesta, ja protegida com a monument històric des de 1840, fou restaurada entre els anys 2013 i 2015. Conserva un notable conjunt de catorze capitells: quatre situats a les columnes centrals i deu més adossats als murs que l’envolten.
Planta esquemàtica de la cripta
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga (L. Dubroca, 1904)
Bibliothèque Pireneas (Pau)
Université Bordeaux Montaigne / Fonds Brutails
- CABANOT, Jean (1978). Gascogne romane. Zodiaque. La nuit des temps
- CABRERO-RAVEL, Laurence (2023). La crypte d’Hagetmau, un décor sculpté d'exception. Le Festin, núm. 125
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6. París: Bloud et Barral
- MEYRANX, Abbé (1890). Saint-Girons. Son culte, sa crypte, sa collégiale. Dax: Labèque
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- TAILLEBOIS, Emile (1889). La crypte de Saint-Girons à Hagetmau. Congrès archéologique de France, LV session. París: Picard
La cripta es troba a ponent del centre d’Hagetmau, una població situada al sud de Mont de Marsan