L’any 927, Leotbald de Brancion i la seva esposa Doda van donar la vila de Blanot, amb l’església de Saint-Martin, a l’abadia de Cluny (Saona i Loira), representada pel seu abat, Odó (926-942). La donació, que incloïa també altres esglésies i béns, va ser confirmada el 930 pel rei dels francs, Raül I. Posteriorment, el lloc també apareix en una confirmació dels béns de Cluny de l’any 994.
No hi ha constància explícita que Blanot fos un priorat pròpiament dit, tot i que un document de 1229 ho deixa entreveure i tradicionalment és conegut amb aquest nom. En realitat, el lloc va funcionar com un prebostat cluniacenc, destinat a l’administració del patrimoni rural de l’abadia i dirigit per un prebost laic. L’església actual, aixecada entre els segles XI i XII, va substituir una construcció anterior. Al seu costat hi ha un gran edifici conegut tradicionalment com «el priorat», que fou la residència del prebost i que es va construir al segle XII.
El Priorat
El Priorat
- BRUEL, Alexandre. (1876). Recueil des chartes de l'abbaye de Cluny. Tome 1. París: Imprimerie nationale
- DEFONTAINE, Patrick (2013). Recherches sur les prieurés réguliers, monastiques et canoniaux des anciens diocèses de Chalon et Mâcon (Xe - XIVe siècles). Université de Bourgogne
- RIGAULT, Jean (2008). Dictionnaire topographique du département de Saône-et-Loire, comprenant les noms de lieux anciens et modernes. París: CTHS
- VIREY, Jean (1892). L'architecture romane dans l'ancien diocèse de Mâcon. París: Picard
L'església del priorat de Blanot és al nord-est de Cluny