Abadia de Saint-Laurent
Longorotense / Saint-Laurent-lès-Cosne / Saint-Laurent-des-Aubats / S Laurentius
(Saint-Laurent-l'Abbaye, Nièvre)
S’atribueix a la canònica agustiniana de Saint-Laurent-lès-Cosne un origen força antic, que es remunta tradicionalment a un establiment fundat per Wulfin cap al 530, en un lloc anomenat Longrest. El lloc apareix amb el nom de Longorotense monasterium i fou relacionat amb la canònica de Saint-Hilaire-le-Grand de Poitiers (Viena). L’establiment fou conegut també com a Saint-Laurent i Saint-Hilaire. Cap a l’any 1100 hi apareix documentat Dongion, considerat el primer abat conegut.
Cap al 1084, el bisbe d’Auxerre, Robert de Nevers (1076-1084), hi establí formalment la regla de Sant Agustí i li atorgà el títol d’abadia. Cap a l’any 1100, es va reformar l’antic monestir de Saint-Eusèbe d’Auxerre (Yonne) i des de Saint-Laurent s’hi envià una comunitat de canonges, de manera que Saint-Eusèbe passà a dependre d’aquesta canònica com a priorat. Una butlla del papa Eugeni III, de 1147, confirmava les possessions de l’abadia.
Pel que fa als infortunis, cal destacar els estralls causats pel conflicte de 1199 entre Pere II de Courtenay (c. 1165-1219) i Hervé IV de Donzy (c. 1172-1222). Durant la guerra dels Cent Anys, l’abadia tornà a quedar afectada i el 1405 fou saquejada per les tropes del duc Lluís d’Orleans. El 1475 fou novament incendiada i saquejada. La situació es repetí el 1567, a causa de les guerres de Religió. Malgrat tot, l’abadia continuà activa i, al segle XVII, s’incorporà a la congregació de França, que mantingué el lloc amb una activitat cada vegada més reduïda fins poc abans de la Revolució, quan fou suprimida a causa de la seva decadència.
El 1816, l’església patí un incendi causat per un llamp i quedà molt afectada. El 1928 es va perdre la portada romànica, que fou venuda a un antiquari i, finalment, acabà exposada al Philadelphia Museum of Art. El 1945 va caure el campanar, agreujant la ruïna de l’edifici.
- BESSE, Jean-Martial (1913). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 6. Province ecclésiastique de Sens. Ligugé/París
- CROSNIER, Augustin-Joseph (1877). Les congrégations religieuses dans le diocèse de Nevers. Vol. 1. Nevers: Michot
- MARON, A. (1901). Promenade archéologique à Cosne, Saint Père, Saint- Laurent, Saint-Verain et environs. Bulletin de la Société nivernaise des lettres, sciences et arts. Nevers
- MORELLET, Napoléon-Joseph (1840). Le Nivernois, album historique et pittoresque. Vol. 2. Nevers: Bussière
- PAUTRAT, J. (1990). Saint-Laurent à travers dels siècles. Pautrat
- SAINT-MAUR, Congregació de (1770). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 12. París: Typographia Regia













