|
Aquesta canònica
agustiniana tindria el seu origen
en un monestir fundat per Wulfin cap el 530 en el lloc de Longrest,
aquella casa tindria vincles amb la
canònica de Saint-Hilaire-le-Grand de Poitiers (Viena) i també seria
coneguda com Sant-Laurent i Saint-Hilaire. Al voltant del l’any 1000
hom troba el primer abat de la casa, Dongion. Cap el 1080 el bisbe
d’Auxerre, Robert de Nevers (1076-1084) hi estableix formalment la
Regla de Sant Agustí. Cap el 1100 l’antic monestir de Saint-Eusèbe
d'Auxerre (Yonne) passava a dependre de Saint-Laurent, esdevenint un
priorat seu. El 1147 una butlla del papa Eugeni III confirmava les
nombroses possessions de l’abadia. Pel que fa als infortunis, cal
destacar els estralls dels enfrontaments militars protagonitzats per
Pere II de Courtenay (1199) el 1405 en el marc de la guerra dels
Cent Anys i més endavant encara quedaria afectada per les guerres de
Religió, el 1567. Malgrat tot l’abadia va continuar amb la seva
activitat i en el segle XVII es va adherir a la congregació de
França que va mantenir el lloc amb una mínima activitat fins poc
abans de la Revolució, quan es va suprimir. Després l’església
patiria un incendi (1816) i quedaria molt afectada, el 1928 es va
perdre la portada romànica que es va vendre a un antiquari i
finalment va quedar exposada al Philadelphia Museum of Art. El 1945
va caure el campanar agreujant la ruïna de l’edifici. |
|
