El priorat cluniacenc de Saint-Étienne de Nevers podria tenir el seu origen en un monestir femení fundat cap a l’any 610 per sant Columbà (c. 540-615), esmentat en la narració de la seva Vita. Aquella fundació només era coneguda indirectament per documents posteriors, però l’any 1974 es van trobar a l’església de Saint-Étienne restes d’una ocupació d’època merovíngia, entre les quals diversos sarcòfags i fragments de mosaic, un dels quals presenta una representació de sant Columbà. Aquestes troballes donen versemblança a la tradició d’un antic establiment colombanià, tot i que no permeten determinar-ne amb certesa la naturalesa.
Després de l’extinció d’aquella primera casa, l’any 1063, el bisbe Hugues II de Nevers († 1065) i el comte Guillaume I de Nevers († 1098) van impulsar la restauració de Saint-Étienne i hi van establir una comunitat de canonges regulars, que va tenir una existència breu. L’any 1068, el bisbe Mauguin († 1074), amb el consentiment del comte Guillaume I, va donar Saint-Étienne a l’abadia de Cluny (Saona i Loira). A partir d’aquest moment es va iniciar la reconstrucció de l’establiment i la seva transformació en una casa cluniacenca.
L’any 1090, el comte Guillaume I va dotar generosament el priorat, però la fundació i dotació definitiva de la casa es va formalitzar l’any 1097. En aquell acte, que recollia també les donacions anteriors, es va consagrar l’església, probablement encara no del tot acabada. La carta, datada el 13 de desembre, fou atorgada pel comte Guillaume en presència de l’abat Hugues de Cluny i del bisbe Gui de Nevers, amb altres prelats de la regió. L’any 1420, durant la guerra dels Cent Anys, un incendi va destruir les dependències monàstiques, però l’església se’n va salvar. Després de patir els efectes de la pesta, l’any 1534 fou nomenat el primer prior comendatari, François Le Bourgoin. El priorat va restar actiu fins a la Revolució, quan tenia una comunitat de cinc religiosos.
Exterior del transsepte
Portal de ponent
Es conserva una notable església romànica, actualment parroquial, construïda amb tres naus, transsepte i una capçalera formada per un absis central, amb un presbiteri envoltat per un deambulatori amb tres capelles radials. El transsepte disposa també d’una capella absidal a cadascun dels seus braços. Sobre el creuer s’aixeca una torre campanar. L’edifici fou construït entre 1068 i 1097 i, tot i que probablement encara no estava completament acabat en el moment de la consagració, la seva estructura principal ja devia estar definida. Posteriorment va experimentar diverses modificacions. Al segle XII s’hi va afegir un nàrtex davant de la façana occidental, que fou destruït el 1792, juntament amb els tres campanars romànics; dels dos campanars que flanquejaven la façana només se’n conserven les parts inferiors.
Esquema de la planta de l'església
- BOUCHACOURT, M. (1922). Le Prieuré Saint-Étienne à Nevers. Historique. Bulletin de la Société nivernaise des lettres, sciences et arts. Nevers
- BROSSE, Jacques; i altres (1966). Dictionnaire des églises de France. II, Centre et Sud-Est. Robert Laffont
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- CROSNIER, Augustin-Joseph (1877). Les congrégations religieuses dans le diocèse de Nevers. Vol. 1. Nevers: Michot
- DUPONT, Jean (1976). Nivernais, Boubonnais roman. La nuit des temps, núm.45. Zodiaque, 1976
- FISQUET, Honoré (1873). La France pontificale (Gallia christiana). Sens. París: Repos
- LESPINASSE, René de (1908). Les chartes de Saint-Étienne de Nevers. Bulletin de la Société nivernaise des lettres, sciences et arts. Nevers: Mazeron
- SAINT-MAUR, Congregació de (1770). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 12. París: Typographia Regia
- SALET, Francis (1967). Saint-Étienne de Nevers. Congrès archéologique de France. 125ss. Nivernais. Société française d'archéologie
- VIEILLARD-TROIEKOUROFF, May (1980). Trois sarcophages mérovingiens découverts à Saint-Étienne de Nevers en janvier 1974. Bulletin Monumental
- VIOLLET-LE-DUC, Eugène (1875). Dictionnaire raisonné de l'architecture francaise. Vol. 7. París: Morel
L’església parroquial de Saint-Étienne està situada al centre històric de la ciutat de Nevers