|
El priorat
cluniacenc de Saint-Étienne de Nevers té el seu origen en un
monestir femení fundat per
sant Columbà
(c540-615) esmentat en la narració de la seva vita,
aquell monestir només era conegut indirectament per alguns documents
posteriors però el 1974 es van trobar a l'església restes
pertanyents a aquella època, entre les quals un mosaic amb la
representació de sant Columbà, el que fa versemblant la narració
esmentada. Després de l’extinció d’aquella primera casa, el 1063
Guillaume I de Nevers (comte entre el 1040 i 1083) i el bisbe Hug II
van impulsar la seva reconstrucció introduint una comunitat de
canonges regulars que va ser de curta durada, fins el 1068 quan
Saint-Étienne fou cedit a l’abadia de Cluny
(Saona i Loira). El 1097 es va formalitzar la fundació i dotació
de la casa, ja cluniacenca, el
document es va signar en presència del bisbe Gui de Nevers i altres
prelats de la regió: Chalon, Auxerre i Chartres. El 1420 i amb motiu
de la guerra dels Cent Anys, l’església es va salvar d’un incendi
que va destruir completament la resta de dependències monàstiques.
El 1534 fou nomenat François Le Bourgoin, el primer prior
comendatari. El priorat va restar actiu fins la Revolució, quan
tenia una comunitat de només cinc religiosos, l’església es va
respectar tot i patir algunes mutilacions com ara el nàrtex i els
campanars. |
|
