L'abadia cistercenca femenina de Mercoire fou fundada entre els segles XII i XIII gràcies a la voluntat dels senyors de Randon, amb la col·laboració de Guillem de Peyre, bisbe de Mende entre els anys 1187 i 1223. El 1207, el monestir ja tenia activitat i estava sota la tutela de l'abadia de Mazan (Ardecha), en aquella data hi ha constància d'una donació a aquesta casa, en aquell moment en qualitat de priorat, tot i que el 1254 ja estava sota la direcció d'una abadessa.
En aquesta època els senyors de Randon mantenien la seva tasca de suport al monestir en forma de béns i drets diversos. En els segles següents, va continuar adquirint i gestionant les seves propietats, però el 1578 va patir la destrucció de les seves dependències i la dispersió de la comunitat, el 1587 l'abadessa moria a Mende, sense haver pogut retornar. A les acaballes del segle, ja s'havia pogut començar la tasca de reconstrucció i reclamació dels objectes valuosos que les monges s'havien emportat en el seu exili. El 1773, la casa fou víctima d'un incendi i poc després va arribar el seu final a causa de la Revolució, una petita comunitat va poder romandre al monestir fins al 1792, més tard el monestir seria subhastat i va passar a mans de particulars.
- ANDRÉ, Ferdinand (1868). L'abbaye de Mercoire ordre de Citeaux. Annuaire administratif, statistique, historique et agricole du département de la Lozère. Mende: Privat
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1842). Histoire générale de Languedoc, vol. V. Tolosa de Llenguadoc: Paya
- IGNON, J.J.M. (1835). Notices historiques sur quelques édifices religieux du département de la Lozère. Mende: Ignon
- PROUZET, Abbé (1846). Histoire du Gevaudan, ou suite aux annales de cette province. Vol. 1. Mende: Pécoul
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard