Priorat de Saint-Maffre de Bruniquel
Prieuré Saint-Maffre de Bruniquel / Saint-Sernin de Siurac
(Borniquèl / Bruniquel, Tarn i Garona)
L'església de Saint-Maffre de Bruniquel era la seu d'un priorat benedictí que pertanyia a l'abadia de Moissac (Tarn i Garona). Hom coneix que, l'any 1074, Arman, Ademar, vescomte de Bruniquel i Ponç, van efectuar la donació d'una església, dedicada a Saint-Sernin, situada al lloc de Siurac, a l'esmentada abadia. L'any 1083, es va fer una segona donació amb altres béns situats al lloc Bruniquel amb l'objectiu de construir un monestir.
Posteriorment, es troba esmentat el priorat de Bruniquel, dedicat a Saint-Maffre, depenent de Moissac i ubicat en el mateix indret. Hom dedueix que Saint-Sernin de Siurac s'hauria convertit en Saint-Maffre de Bruniquel, del que es coneixen priors fins a la Revolució. L'església, molt restaurada i modificada, presenta una interessant decoració escultòrica, atribuïda al mateix taller que va treballar al claustre de Moissac.
Expulsió del Paradís
El pecat original
Finestral de l'absis
- ALAUZIER, D’ (1949). Le Prieuré de Saint-Maffre à Bruniquel. Bulletin archéologique, historique et artistique de la Société archéologique de Tarn-et-Garonne. Vol. 76
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DE LA HAYE, Régis (2017). Questions autour de Saint-Maffre. Bulletin de la Société Archéologique et Historique de Tarn-et-Garonne, vol. 142
- POTTIER, Abbé (1866). Notes archéologiques sur les monastères... Congrès archéologique de France. XXXII session. París: Derache
- VIDAL, Marguerite (1959). Quercy roman. La Nuit des temps, 10. Zodiaque
Borniquèl és a llevant de Montalban, l'església de Saint-Maffre és apartada, al cementiri