Abadia de Notre-Dame de Belleperche
Abbaye Notre-Dame de Belleperche / Bella-Pertica / Belle-Perche
(Còrdas / Cordes-Tolosannes, Tarn i Garona)
Aquest monestir hauria estat fundat en la dècada dels anys 1130-1140 pel cavaller François d'Argombat, qui va donar uns terrens per aixecar un monestir en un indret una mica apartat, al sud-oest de l'actual emplaçament. La casa restaria vinculada a aquesta família, que li atorgava protecció i que el 1143 la va afiliar a l'orde cistercenc, després que, segons la tradició, Bernat de Claravall passés per aquestes terres. La família fundadora va mantenir la seva influència, protecció i suport fins al segle XV.
Segurament, l'any 1166 el centre monàstic es va traslladar a l'indret actual, a tocar de la Garona, un lloc més adient per a la seva activitat. Amb el pas del temps i gràcies a les donacions i compres directes, el monestir va aplegar un important patrimoni, sobretot granges dedicades a l'explotació agrícola. La guerra dels Cent Anys va fer notar els seus efectes a l'abadia, fet que es va agreujar amb l'episodi de pesta negra (1348). Un cop superades aquestes convulsions i estabilitzada la situació, el 1454 l'abadia va començar a tenir abats comendataris, personatges triats per designació reial i no per la comunitat, amb la que no hi tenien cap lligam. El primer abat comendatari, Jean de Saint-Étienne, va patir l'oposició del darrer abat triat per la comunitat, que es va resistir a la nova situació durant deu anys, des del 1454 fins al 1464. Aquell primer abat comendatari va acabar excomunicat.
A mitjan segle XVI, es van portar a terme diverses obres de millora a l’abadia, però també es va topar amb les guerres de Religió, els hugonots van ocupar el monestir el 1572 i quan foren expulsats, van deixar el centre en flames. Hom diu que el resultat d’aquella situació fou una comunitat que no seguia cap regla, que els monjos anaven armats i que vivien en la disbauxa, fins que, a finals d’aquell segle, la situació es va redreçar, però la Revolució li va donar el cop de gràcia, el 1791 els deu darrers monjos es dispersaven mentre l’abadia era venuda.
El conjunt d'edificis va passar a mans privades. Moltes construccions, entre elles l'església, es van perdre durant el segle XIX, després, les dependències que encara es mantenien van tenir diverses funcions. A partir del 1983, l'Administració va anar adquirint les diverses dependències als seus propietaris i ara el conjunt d'edificis que encara perduren són de propietat pública i han estat objecte de restauració. De les dependències que es conserven en més o menys bon estat, cal esmentar el claustre gran, molt modificat en el segle XVIII i l'hostatgeria, de la mateixa època.
Filiació de Belleperche
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DAUX, Camille (1881). Histoire de l'église de Montauban, vol. 1. París: B. Retaux
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- GARRIC, Jean-Michel (1997). L'Abbaye cistercienne Notre-Dame de Belleperche en Lomagne. Son histoire. Albias: Le Mont du Saule
- GARRIC, Jean-Michel (2003). Notre-Dame de Belleperche, une abbaye cistercienne en Pays Gascon. Conseil Général de Tarn-et-Garonne
- GARRIC, Jean-Michel (2006). Cordes-Tolosannes, études et découvertes dans l'abbaye de Belleperche. Bulletin Monumental, vol. 164
- GARRIC, Jean-Michel (2014). Belleperche (commune de Cordes-Tolosannes), abbaye cistercienne. Congrès Archéologique de France. Monuments de Tarn-et-Garonne. París: S. F. Archéologie
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1785). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 13. París: Typographia Regia
- TAUPIAC, Louis (1878). Abbaye de Belleperche. Bulletin archéologique et historique de Tarn-et-Garonne. Vol. VI
A ponent de Montalban (Montauban), comuna de Cordes-Tolosannes