Priorat de Saint-Hilarion de Duravel

Prieuré Saint-Hilarion de Duravel / Duravelum

(Duravel / Duravèl, Òlt)

Priorat de Duravel
Priorat de Duravel

A Duravel hi havia una antiga església, probablement preromànica, a la que podrien correspondre uns antics capitells recuperats en l'edifici actual. Però no és fins al 1055 que es tenen notícies de l’església, quan Gausbert i Seguin de Pestillac, senyors del lloc, la van donar a l'abadia de Moissac (Tarn i Garona). La primera església estava dedicada a sant Esteve, però Moissac hi va portar les relíquies de tres eremites d'Orient, entre els quals Hilarió, a qui es va dedicar el lloc.

Priorat de Duravel
Priorat de Duravel

Moissac hauria fundat un priorat en el moment del lliurament de l'església, lloc que s'hauria emprat per a atendre els monjos convalescents. La casa fou víctima de la guerra dels Cent Anys i, el 1596, durant les guerres de Religió, els hugonots van incendiar la vila i destruir parcialment l'església, profanant els sants cossos que s'hi veneraven. La recuperació no va arribar fins al segle XVII, però el 1626 es va secularitzar, tal com va passar amb la casa mare de Moissac. Després de la Revolució, el lloc es va valorar com a monument històric i es va anar restaurant i recuperant. Es conserva una església, bàsicament romànica, però amb modificacions posteriors, de tres naus i tres absis, que s'obren en un transsepte. També conserva la cripta on es custodiaven les santes relíquies.

Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Capitell de l'església
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Capitell de l'església
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Capitell de l'església
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Vitrall modern amb sant Hilarió
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Cripta
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Capitell de la cripta
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Capitell de la cripta
Priorat de Duravel
Priorat de Duravel
Cripta

Bibliografia:
  • BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
  • POUSTHOMIS-DALLE, Nelly (1993). L’église de Duravel (Lot). Congrès Archéologique de France. 147. Quercy. París: Société française d'archéologie
  • REY, Raymond (1938). Duravel. Congrès Archéologique de France. 100e session. Figeac, Cahors et Rodez. París: Picard
  • ROUMEJOUX, M. de (1866). Notice sur l'église de Duravel (Lot). Congrès archéologique de France, 32 s. París: Derache
  • VIDAL, Marguerite (1959). Quercy roman. La Nuit des temps, 10. Zodiaque

Situació:
Vista aèria

Duravel és a ponent de Caors, en direcció Villeneuve-sur-Lot (Òlt i Garona)