Abadia de Saint-Acheul d’Amiens

Monestirs

Monestirs d'Hauts-de-France

Abadia de Saint-Acheul d'Amiens
(S. Achelous)

< anterior

Inici

França

Hauts-de-France

Somme

següent >

castellano

Somme

Tradicionalment s’admet que aquest monestir té les seves arrels en l’època de la cristianització del territori, la manca de documentació històrica d’aquell temps s’ha compensat amb una sèrie de relats i tradicions que expliquen l’arribada a Amiens de sant Fermí de Pamplona (o d’Amiens), aquest hauria nascut a Pamplona i s’hauria format a Tolosa de Llenguadoc (els seus pares haurien estat batejats per sant Serni de Tolosa). Fermí es va desplaçar després fins aquesta ciutat, lloc que va evangelitzar i on va morir decapitat. Seria difícil de situar cronològicament aquests esdeveniments, potser entre els segles III o IV. D’altra banda cal esmentar que sant Martí de Tours (segle IV) va passar per Amiens en la seva època de militar i fou en aquesta ciutat que hom situa l’episodi en el qual va partir la seva capa per ajudar a un pobre. Fermí és considerat l’impulsor de la cristianització del territori i fins i tot primer bisbe d’Amiens. A la seva mort el seu cos fou enterrat pel senador Faustinià al cementiri d’Abladana al sud-est del centre de la ciutat. El fill d’aquell senador, també anomenat Fermí (el Confessor) fou més endavant també bisbe d’Amiens i va dignificar la tomba del seu predecessor aixecant o restaurant una església coneguda com Notre-Dame des Martyrs.

Saint-Acheul d'Amiens

Canonges
agustinians

Congregació
de França

Sant Fermí al portal del mateix nom de la catedral d'Amiens

El bisbe sant Salvi en una representació de la invenció de cos de sant Fermí
Portal de sant Fermí de la catedral d'Amiens

La narració de la invenció de les relíquies de sant Fermí explica que al voltant de l’any 613 el bisbe sant Salvi va descobrir miraculosament les restes del seu predecessor al costat d’altres sepulcres (el lloc era un antic cementiri). El cos de sant Fermí fou traslladat solemnement a la catedral on es va disposar al costat dels altres personatges sants: Fermí el Confessor, Ache i Acheul, aquests darrers considerats màrtirs d’Amiens, molt desconeguts, que es confonen entre sí i també amb la figura de sant Andèol (o Aniol, company de sant Benigne d’Esmirna). El relat segueix explicant que sant Salvi fou enterrat a l’església de Notre-Dame des Martyrs cap el 615 però al voltant del 695 les seves relíquies foren traslladades a l’abadia de Saint-Saulve (Pas de Calais) que ell havia fundat.

Arqueta de sant Fermí
Dibuix publicat a la Guide de l'étranger à Amiens (1858)

Cal esperar fins l’any 1085 per trobar els primers passos de la casa monàstica de Saint-Acheul, el bisbe Roric (c1081-1085) va fundar en aquella església de Notre-Dame des Martyrs una canònica regular seguidora de la Regla de Sant Agustí que estaria vinculada al capítol de la catedral. El 1145 la casa va prendre la condició d’abadia, el primer abat de la qual fou Eudes (c1140-c1146). A mitjan del segle XV l’abadia va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, sobretot a causa de la seva situació, fora del recinte urbà i poc protegida, consta que l’església va quedar en algun moment en ruïnes i que els canonges es van veure obligats a fugir. El 1471 el lloc de Saint-Acheul fou utilitzat per Carles I de Borgonya, el Temerari, per assetjar la ciutat resultant molt afectat.

Martiri de sant Fermí
Tancament cel cor de la catedral d'Amiens

Saint-Acheul d'Amiens

El 1497 va arribar el primer abat comendatari de la casa, els efectes de les guerres i aquesta nova situació va comportar una llarga època d’inestabilitat i decadència. Després d’un intent de reforma i patir un nou setge (1597), el 1637 va integrar-se a la Congregació de França, o de Sainte-Geneviève que va començar a posar ordre en el manteniment de l’observança i els costums. També va començar un període de restauració dels edificis (1672) i del mobiliari que havien patit en èpoques anteriors. El 1696 es van recuperar les tombes antigues que es trobaven sota el presbiteri. L’abadia fou suprimida amb la Revolució, a partir de 1790, el lloc fou espoliat i després venut per recuperar-se parcialment a partir del 1814 amb l’arribada dels jesuïtes. Des de la segona meitat del segle XX acull un centre escolar.

Moneda d'Amiens de l'epoca de Carlemany
amb la llegenda Sant Fermí
Bibliothèque nationale de France

Escut de l'abadia de Saint-Acheul
Armorial général de France
Bibliothèque nationale de France

L'abadia de Saint-Acheul
Fotografia de J. Roux, publicada a:
Histoire de l'abbaye de Saint-Acheul-lez-Amiens (1890)

Església de Saint-Acheul
Fotografia de Chatsam, a Wikimedia

L'abadia de Saint-Acheul
Detall del Plan de la ville et citadelle d'Amiens
Charles Desbordes (1700)
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
- BAYARD, Didier; MASSY, Jean Luc (1983). Les fonctions d'Amiens au bas-empire. Revue archéologique de Picardie. Numéro spécial 2
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1751). Gallia Christiana. Vol. 10. París: Typographia Regia
- CORBLET, Abbé J. (1868). Hagiographie du diocèse d’Amiens. Vol. 1. París/Amiens: Dumoulin/Prevost-Allo
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 11. París: Bloud et Barral
- ROUX, Joseph (1890). Histoire de l'abbaye de Saint-Acheul-lez-Amiens. Amiens: Yvert et Tellier

Situació:

L'antiga abadia de Saint-Acheul es troba a Amiens, al sud-est del centre

Baldiri B. - Juny de 2016