Els carmelites van arribar a Avinyó a la segona meitat del segle XIII, hi ha constància del seu establiment a la ciutat el 1267. Gràcies al suport de Joan XXIII, es va aixecar un convent extramurs, prop de la porta de Matheron, en el lloc que hauria ocupat anteriorment l’orde del Temple en aquesta ciutat.
El convent va patir un incendi el 1462, es va bastir de nou i consagrar el 1520. El 1762 l’església va caure en ruïna, el 1778 li fou unit el convent de Saint-Hilaire de Ménerbes. Després de la Revolució, ja sense comunitat, el lloc va acollir la parròquia de Saint-Symphorien que havia quedat destruïda, el 1832 es va refer la volta, encara afectada des del 1762. A més de l’església, també s’ha conservat el claustre, ara restaurat.
Bibliografia:
- JOUDOU, Jean Baptiste (1842). Avignon, son histoire, ses papes, ses monumens et ses environs. Avinyó: Aubanel
- JOUDOU, Jean Baptiste (1853). Essai sur l'histoire de la ville d'Avignon. Avinyó: Fischer