|
Guillaume de Montmirail va donar el 1130 les seves
terres de Boscodon a una comunitat de tipus eremític que
s’hi va establir amb el suport del bisbe d’Embrun. Cap
el 1140 i gràcies al bon començament, el bisbe va voler
reorganitzar l’establiment i va fer venir monjos de
l’abadia de Chalais (Isèra), esdevenint la primera casa
associada amb aquell lloc i que finalment formaria
l’orde de Chalais, amb una estructura similar a la
cistercenca. El 1142, Guillaume de Montmirail va
efectuar una nova donació a la comunitat, per ajudar al
seu manteniment. Sota l’abadiat de Guigo de Revel, antic
monjo de Chalais, es va donar un impuls definitiu a la
nova casa, tant pel que fa a la seva construcció com
organització. |
|
|
D’altra banda Boscodon va impulsar la seva expansió
fundant altres cases a Laverq (c1135), Prads (c1150), Valserres,
Lure (1160) i Pierredon (1206). El 1303 l’abadia de Chalais es va
integrar a la Cartoixa, de manera que Boscodon va passar a exercir
el paper de cap de l’orde, però per poc temps. Les diferents cases
es van anar sotmetent a altres ordes monàstics i el mateix Boscodon
passava a dependre el 1348 de l’arquebisbat d’Embrun. L’abadia va
patir a finals del segle XIV de les inestabilitats bèl·liques de
l’època i resultà saquejada. El 1408 passava a dependre de l’abadia
de Sant Miquel de la Clusa (Piemont)Abadia de Sant Miquel de la Clusa (Piemont)
Fundada a finals del segle X, va convertir-se en un centre influent, amb priorats que s'estenien fins llocs llunyans, fins i tot a Catalunya
Sant Miquel de la Clusa
Foto de Geobia, a Wikimedia, esdevenint una casa
benedictina. |
Galeria del claustre |
