Abadia de Notre-Dame de Lure

Abbaye Notre-Dame de Lure / Lura

(Saint-Étienne-les-Orgues, Alps de l'Alta Provença)

Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure

Diu la tradició que en aquest lloc existia un monestir molt antic, aixecat en un indret que hauria ocupat durant un cert període de temps sant Donat, establert al segle V ben a prop, a Saint-Donat-le-Bas. Segons aquella tradició, el primer monestir l’hauria fundat sant Mary (Marius, o Maire), el primer abat de Bodon (Saint-Mary, Droma), després aquella primera fundació desapareixeria a causa de les incursions sarraïnes.

Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure

Més enllà d’aquesta narració, hom coneix que cap al 1160 hi van arribar monjos de l’abadia de Boscodon (Alts Alps) que en farien un priorat i aixecarien l’església que encara es conserva. Sota la direcció de Guigo de Revel, impulsor de l’abadia de Boscodon, la casa de Lure va adquirir força notorietat i fins i tot va fundar dues abadies més: Clausonne i Clarecombe, ambdues al departament d’Alts Alps.

Malgrat que la seva situació geogràfica no és la desitjable a causa del seu aïllament i les condicions climàtiques, Lure va mantenir la seva activitat fins que, a començament del segle XIV, es va dissoldre l’orde de Chalais. El 1318 Lure va passar a mans del capítol de la catedral d’Avinyó, després de no arribar a bon port la seva unió amb els dominics d’Ais de Provença. Finalment, va quedar com santuari rural, els seus béns foren venuts arran de la Revolució i recuperats més endavant.

Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure
Sant Donat, eremita
Gravat de Jacques Callot (1636)
Bibliothèque nationale de France
Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure
Inscripció que recorda l'estada de sant Donat en aquest lloc
Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure
Notre-Dame de Lure
Segell de l'abat Jourdain de Lure (1196)
Il·lustració d'Iconographie des sceaux et bulles

Bibliografia:
  • BARRUOL, Guy (1977). La Provence romane 2. Zodiaque. La nuit des temps
  • BARRUOL, Guy (1985). L'abbaye de Lure. Les Alpes de Lumière, núm. 87-88
  • BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
  • DEPÉRY, Jean-Irénée (1852). Histoire hagiologique du diocèse de Gap. Gap: Delaplace
  • FORNIER, Marcellin (1890). Fondation de l’abbaye de Lure, dépendente de Boscaudon. Histoire générale des Alpes Maritimes ou Cottiènes. París: Champion
  • LAPLANE, Edouard de (1843). Histoire de Sisteron tirée de ses archives. Vol. 1 i 2. Digne: A. Guichard
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
  • TERREL, Marc; i altres (1980). Abbayes soeurs de l’ordre de Chalais. Zodiaque

Situació:
Vista aèria

L'actual santuari de Lure és en una vall enlairada, al sud-oest de Sisteron