Els començaments foren força difícils, però gràcies al suport extern es va anar consolidant, el 1124 Chalais va prendre el títol d’abadia i el papa Honori II li donava el seu vist-i-plau. Des d’aquell primer monestir es van fundar altres cases que es distribuïen pel Delfinat i la Provença: cap el 1140 una comunitat procedent de Chalais es va establir a l’abadia de Boscodon (c1140) una casa amb molta activitat gràcies a Guigo de Revel, vingut ell mateix de Chalais, lloc on finalment va tornar per esdevenir abat general de l’orde. Des de Boscodon es va fundar Prads (c1150) i Lure (1160), entre altres centres. Les fundacions es van anar succeint en aquesta època fins arribar a un total de 13 cases entre abadies i priorats, totes elles posades sota l’autoritat de Chalais que tenia cura de vetllar per l’obsevança de la Regla i aquesta mateixa abadia estava sota la vigilància dels abats de Boscodon i Aubeval.

Abadia de Boscodon (Alts Alps)

Abadia de Boscodon (Alts Alps)

L’orde de Chalais té un cert paral·lelisme amb el cistercenc, de fet la seva influència es va desenvolupar en una zona muntanyosa, on no havia arribat el Cister. El seu sistema de subsistència estava més vinculat a la ramaderia que a l’agricultura. Malgrat tot, molt aviat la seva activitat es va veure frenada per raons diverses: proximitat de la casa mare amb la Gran Cartoixa, les condicions geogràfiques de les abadies, problemes econòmics... Tot plegat va aconsellar a Chalais afiliar-se al Cister, tal com ja ho havia fet anteriorment l’orde de Savigny, però l’oposició dels cartoixans a l’arribada del Cister prop del seu feu va fer fracassar la iniciativa. La feblesa de la casa mare va posar Boscodon en un lloc preeminent. Mentrestant el 1248 el papa va autoritzar la unió de l’abadia de Chalais amb la Cartoixa però aquesta filiació no es va fer efectiva fins el 1303, en aquell moment una casa en decadència i perill de ruïna.

Abadia de Lure (Alps de l'Alta Provença)

Possible sant Hug de Grenoble
Anònim (s. XVI)
National Gallery, Londres
Imatge de Wikimedia Commons

De la mateixa manera, les altres abadies van anar cercant de forma independent un orde on acollir-se: Clairecombe ja havia passat a mans dels hospitalers, Aubeval amb els canonges de Sant Ruf, altres als dominics, Cluny... Només es van mantenir dins l’orde Boscodon i Clausonne, la primera fins el 1348, quan va passar a dependre de l’arquebisbat d’Embrun tot i mantenint encara el record de Chalais, mentre que la segona desapareixia poc després amb les guerres de Religió.

Abadia de Valbonne (Alps Marítims)

Abadia de Puyredon (Boques del Roine)
Fotografia de JPS68, a Wikimedia