El priorat cluniacenc de Le Bourget està situat al sud del llac del mateix nom, és d’origen medieval (s. XI) i va estar actiu fins al segle XVI. Actualment, conserva importants estructures, tant pel que fa a l’església com les altres dependències que s’han conservat, amb elements de les diferents èpoques de la seva història.
Els orígens del priorat de Le Bourget són confusos, al voltant de l’any 1030, el comte Humbert I de Savoia (c. 970-c. 1048) va donar unes propietats situades a Matassine, entre les quals una església, a l’abat Odiló de Cluny (994-1049). És possible que s’hi establís un priorat cluniacenc en aquell indret. Amadeu I de Savoia (c. 1016-c. 1060), fill d’Humbert, encara va afegir altres béns en el mateix lloc. No és fins al 1058, que s’esmenta documentalment l’existència d’un priorat a Le Bourget, podria tractar-se del priorat traslladat des de Matassine, o bé que s’hagués fundat a Le Bourget en una data indeterminada.
Le Bourget va continuar gaudint de la protecció dels comtes de Savoia, Humbert II († 1103) va efectuar una nova donació l’any 1087. La influència de la casa comtal es va allargar fins a mitjan segle XIII. En aquesta època els comtes tenien una residència en el mateix priorat, que van mantenir fins que van aixecar un castell en les proximitats. Després d’un període de decadència, a partir de l’any 1432, quan Aynard de Luyrieu va ser nomenat prior, i fins al segle XVI, Le Bourget va gaudir d’un període de prosperitat.
Durant el mandat d’Aynard i dels dos successors seus en el càrrec, Oddon II i Oddon III, tots de la família Luyrieu (1432-1515), es van refer l’església i el claustre. Però més endavant va passar a estar governat per priors comendataris i va entrar en decadència. El priorat es va mantenir actiu fins que, l’any 1582, va passar a mans dels jesuïtes, fins a la seva supressió, el 1773, quan la propietat va passar als franciscans de Chambéry. Després de la Revolució, ja sense religiosos, fou venut i va començar la seva degradació, situació que es va allargar fins a finals del segle XIX, quan es va encetar un nou període de conservació i restauració.
La cripta és la part més antiga de l’església, de l’època fundacional (s. XI), però la nau, amb la seva capçalera, són del segle XIII, època en què es va construir una tribuna decorada amb alts relleus policromats (1250-1260), que es va desmuntar l’any 1825, ara aquells relleus estan disposats a l’absis de l’església. Després de patir incendis i de quedar en perill de ruïna, en el segle XV es va refer bona part de l’església, a més d’altres dependències monàstiques. El claustre, de la mateixa època, era de dues plantes i es conserva parcialment. Posteriorment, encara es van efectuar altres modificacions, com ara a les voltes i la construcció de capelles, a l’església.
- BAUDRILLART, Alfred (1938). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 10. París: Letouzey et Ané
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- BURNIER, Eugène (1866). Le château et le prieuré du Bourget. Mémoires et documents publiés par la Société savoisienne d'histoire et d'archéologie, vol. X. Chambéry
- BUTTET-D'ENTREMONT, A. de (1913). Notes historiques sur l’église et le prieuré du Bourget. Mémoires et documents publiés par la Société savoisienne d'histoire et d'archéologie, vol. LIV. Chambéry
- JANIAK, Axelle (2023). De part et d’autre du jubé. Aménagement et topographie liturgiques de l’église du Bourget-du-Lac (XIIIe-XVe siècles). París: Éditions de la Sorbonne
- OURSEL, Raymond (1990). Lyonnais, Dombes, Bugey et Savoie romans. La nuit des temps, 73. Zodiaque
- EYNAUD, Jean-François; ed. (2002). Espaces monastiques ruraux en Rhône-Alpes. Alpara
- SALET, Francis (1965). L'église du Bourget-le-Lac. Congrès archéologique de France. 123 ss. Savoie. Société française d'archéologie










