Durant les primeres etapes de formació de l’orde del Cister, la incorporació d’homes als monestirs va posar de manifest la problemàtica de les dones —mullers, filles…— que no tenien cabuda en els establiments masculins. Inicialment es van adoptar solucions provisionals, com ara habilitar habitatges propers als monestirs, però finalment la situació es regularitzà mitjançant l’organització d’aquests establiments, fet que donaria lloc a la branca femenina de l’orde.
L’abadia cistercenca femenina de Le Betton és un exemple d’aquell procés. S’hauria establert l’any 1133, de manera paral·lela a la fundació de l’abadia de Tamié (Savoia), amb la formació d’una comunitat que s’instal·là en unes terres que el 1103 pertanyien a l’abadia benedictina de Saint-Chaffre (Alta Loira). Entre les monges que hi arribaren es trobaven Sainteburge i Friburge, mare i germana de Pere II de Tarentesa (1102-1174), primer abat de Tamié i futur arquebisbe de Tarentesa (1141-1174). Sainteburge en fou la primera abadessa. La casa va tenir un desenvolupament ràpid i, l’any 1183, el papa Luci III va signar una butlla en què es confirmaven els seus béns.
Ben aviat l’abadia es va expandir amb la fundació d’altres monestirs, com ara el d’Ayes (o Hayes, Isère, 1143) i el de Bonlieu (Alta Savoia, 1171). A mitjan segle XVI, el monestir fou sotmès al règim comendatari; el 1558 havia mort la darrera abadessa regular. L’any 1568, en el context de les guerres d’aquell període, l’abadia patí un atac: les monges hagueren de fugir i el lloc fou saquejat. Restablerta la normalitat, es reprengué la vida monàstica, però ja no es recuperà plenament la regularitat. Amb tot, es mantingué fins a la Revolució (1792), immersa en un estat de decadència i amb nombroses dificultats pel que fa a l’observança.
El 1793 el lloc passà a mans particulars i, entre 1827 i 1858, es convertí en un centre assistencial. El 1872 s’hi instal·là una filatura on es fabricaven peces de seda. Després del seu tancament, el 1901, el conjunt es destinà a activitats agrícoles, a més de ser adaptat com a habitatge. Es conserven algunes estructures ruïnoses de l’antiga abadia i de la fàbrica que s’hi instal·là posteriorment.
- AUBERT, R. (1990). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 23. París: Letouzey et Ané
- BAUDRILLART, Alfred (1935). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 8. París: Letouzey et Ané
- BEBIN-LANGROGNET, Odile (2011). De Savoie en Comté. Saint Pierre de Tarentaise. Torí: L’Harmattan
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- GLOVER, Melville (1858). L'abbaye du Beton en Maurienne. Chambéry: Puthod
- REGAT, Christian (1998). Tamié et les Cisterciens en Savoie : l'abbatiat d'Arsène de Jougla, 1707-1727. Annecy: Académie salésienne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
- SCHRAMBACH, A.; i altres (2005). Abbaye des Ayes, moulins vieux et neuf des Ayes
Les notables ruïnes de Le Betton es troben a la comuna de Betton-Bettonet, a la vall de l’Isère, a llevant de Chambéry