La cartoixa de Saint-Hugon es va establir al nord-est de Grenoble, a la vall del riu Bens, afluent de l’Isère. L’any 1172, diverses personalitats vinculades a aquest territori van fer donació dels terrenys necessaris per a la fundació d’una nova cartoixa. Aquesta iniciativa anava precedida d’una llegenda que relatava un esdeveniment prodigiós: segons la tradició, els habitants de la contrada haurien vist, suspesa a l’aire, la figura d’un bisbe acompanyat de diversos monjos cartoixans.
El personatge de la visió es va identificar amb sant Hug, bisbe de Grenoble (c. 1053-1132), que l’any 1084 havia tingut un paper clau en la fundació de La Grande Chartreuse. Aquell esdeveniment fou interpretat com la voluntat d’Hug d’instaurar una nova cartoixa en aquest indret. Els donants, promotors de la iniciativa, estaven encapçalats per la comtessa Béatrice de Ginebra, acompanyada d’Hug d’Arvillard, de membres de la família Ainard i d’altres personatges. La cartoixa es va construir entre els anys 1173 i 1189, any en què es consagrà l’església, i fou dedicada al bisbe Hug, canonitzat el 1134 (Vallis Sancti Hugonis).
La casa va rebre el suport dels comtes de Savoia i del Delfinat del Vienès, així com de diverses personalitats de l’Església, entre elles bisbes i papes (Celestí III, Innocenci III, Joan XXII...). A més d’aquest suport, els cartoixans van desenvolupar una intensa activitat agrària i també siderúrgica, que va afavorir la creació de diversos establiments metal·lúrgics de renom. El 1562, durant les guerres de Religió, la comunitat es veié obligada a fugir temporalment; aquest fet contribuí al declivi de la casa al llarg del segle XVI. Al segle següent, el monestir hagué de ser reconstruït a causa del mal estat de les dependències. Entre els anys 1707 i 1715, Saint-Hugon va acollir la comunitat femenina de la cartoixa de Prémol (Isèra), que havia hagut d’abandonar el seu monestir temporalment a causa d’un incendi.
Arran de la Revolució Francesa, el 1793 la cartoixa fou suprimida i la comunitat es dispersà. El conjunt passà a mans particulars i entrà en un procés de ruïna. Només es conservaren l’hostatgeria i l’activitat de la farga, que es mantingué fins a l’any 1873, quan també va cessar. Actualment, el lloc és ocupat per l’Institut Karma Ling, un centre d’estudis budistes.
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- BURNIER, Eugène (1869). La Chartreuse de Saint-Hugon en Savoie. Chambéry: Puthod
- CARTOIXA DE NOTRE-DAME DES PRÉS (1913). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. I. Chartreuse de Notre-Dame des Prés (Tournai)
- CASSIEN, Victor; i altres (1839). Album du Dauphiné, Recueil de dessins. Vol. 3. Grenoble: Prudhomme













