Aquest monestir cistercenc fou fundat des de l’abadia de Bonnevaux (Isèra, Roine-Alps) per Pere de Tarentesa (1102-1174) i a iniciativa de l’arquebisbe de Tarentaise, anomenat també Pere (Pierre I), fundador i després abat de La Ferté (Saona i Loira, Borgonya) entre 1123 i 1132. En aquest darrer any, ja com arquebisbe de Tarentaise i amb la intervenció del comte Amadeu III de Savoia, va aconseguir dels senyors de Chevron la cessió de les terres de Tamié, acte en el que hi van intervenir, entre altres, l’abat Jean de Bonnevaux i el prior de la canònica de Cléry. L’arribada dels primers monjos des de Bonnevaux es va fer efectiva el 1133.

Abadia de Tamié
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Tamié en Savoie (1865)
Bibliothèque nationale de France

Sant Pere de Tarentesa, el fundador
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Tamié en Savoie (1865)
Bibliothèque nationale de France

El seu primer abat fou el mateix Pierre de Tarentaise que el 1142 va passar a ocupar el càrrec d’arquebisbe de Tarentaise lloc que va ocupar fins la seva mort, el 1174, el 1153 havia participat en la consagració de l’església del monestir. Els primers temps del monestir foren més aviat discrets, amb èpoques de franca decadència, la protecció de la casa de Savoia va fer que a més intervinguessin en les eleccions d’abats i en els afers interns de la casa. La seva situació va comportar que fins i tot el 1262 en un Capítol General s’arribés a autoritzar la seva supressió. Al segle XIV la casa passava a estar governada per abats comendataris i la seva elecció i direcció va caure a mans externes. Després d’un període de certa prosperitat i influència que es va estendre durant el segle XV, a finals de segle següent va tornar una època de decadència motivada sobretot per les ingerències externes, que s’allargà tot i combinant-la amb èpoques de certa normalitat.

Abadia de Tamié