El monestir cistercenc d’Hautecombe, fundat en època de Bernat de Claravall (1090-1153), va tenir un recorregut notable, estretament lligat al comtat de Savoia, però va entrar en decadència a partir del segle XV. Es va reconstruir durant el segle XIX, quan va tornar a quedar ocupat per diverses comunitats monàstiques.
L’origen d’Hautecombe està relacionat amb el monestir de Notre-Dame d’Aulps (Alta Savoia), casa que tenia una forta vinculació amb l’abadia de Molesme (Costa d’Or). A començament del segle XII, un grup de monjos d’Aulps es va desplaçar a un indret situat a la riba oriental del llac del Bourget, on es van establir fundant un priorat, o monestir, que fou conegut amb el nom d’Alta Comba, on mantenien pràctiques properes a l’eremitisme. Tot i que és possible que l’assentament fos anterior, l’any 1121 es va confirmar la donació d’aquell territori a la comunitat.
La tradició esmenta el pas per aquest lloc de Bernat de Claravall, fet que hauria influït en la comunitat, introduint-hi les pràctiques del Cister i, finalment, convertint-la en un monestir d’aquest orde, l’any 1135. Bernat hi va enviar alguns monjos, entre els quals Vivien, que seria el primer abat d’aquesta casa. L’any 1139, la comunitat, dirigida pel nou abat Amédée d’Hauterives, es va traslladar a un nou emplaçament situat a la riba occidental del llac del Bourget, lloc que els havia facilitat Amadeu III de Savoia (1095-1148), on van aixecar el nou monestir. La casa va gaudir d’una llarga època de puixança, gràcies sobretot al suport dels comtes de Savoia, entre els quals cal destacar Humbert III (1136-1189), fill d’Amadeu III.
El comtat de Savoia en va fer lloc d’enterrament de molts dels seus membres. L’època de bonança va permetre intervenir en la fundació d’altres establiments, com ara l’abadia de Fossanova (Laci, Itàlia), amb una dependència a Santo Stefano del Bosco (Calàbria). També hauria participat en fundacions efímeres, més llunyanes, com la de Sacaraz (Peloponès) i Sanctus Angelus in Petra (Constantinoble). L’any 1440, el duc Amadeu VIII de Savoia (1383-1451), nomenat papa (antipapa) amb el nom de Fèlix V, va concedir el títol d’abat a Pierre Bolomier, funcionari de la cort, inaugurant així el règim comendatari, que va perjudicar el desenvolupament de la casa.
Filiació d'Hautecombe
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
La decadència d’Hautecombe es va perpetuar i, quan va arribar la Revolució, la comunitat només comptava amb deu monjos. Poc abans havia patit una ocupació militar que havia malmès les dependències. El 1793 la comunitat es va dispersar i el lloc fou saquejat i, finalment, venut. Es va dedicar a activitats industrials fins al 1807, fet que va malmetre greument el monestir. El 1824 va començar la reconstrucció i el 1826 hi va arribar una nova comunitat cistercenca procedent d’Itàlia, que el 1864 fou substituïda per una altra, originària de Senanca (Valclusa). El 1922 el monestir fou ocupat per benedictins de la Congregació de Solesmes fins que, el 1987, es van traslladar a Ganagobie (Alps de l’Alta Provença). Des del 1992 és ocupat per una comunitat de Chemin Neuf.
Actualment es conserva un monestir renovat; l’església és del segle XIX, d’estil neogòtic. A l’interior es troben els sepulcres de la casa de Savoia; pràcticament totes les tombes també són del segle XIX, ja que es van refer després de la seva destrucció, quan l’església es va convertir en una fàbrica de porcellana. També es conserva el claustre, reconstruït al segle XVIII. Més antiga és la grange batelière, una construcció singular, probablement de mitjan segle XIII. Aquest edifici permetia acollir les barques que arribaven al monestir i guardar-hi les mercaderies. Cal tenir en compte que, a l’edat mitjana, un canal permetia la navegació des del Roine fins al llac del Bourget i fins al mateix monestir.
Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (s. XIX)
Sepulcre d'Aimó de Savoia i Violant de Montferrat
Reproducció del sepulcre del segle XIV
Claustre
Grange batelière, s. XIII
Grange batelière, s. XIII
Grange batelière, s. XIII
Il·lustració de Nice et Savoie, sites pittoresques, monuments... (1864)
Postal antiga, col·lecció particular
- AUBERT, R. (1990). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 23. París: Letouzey et Ané
- AUBERT. Marcel (1954). La « grange d'eau » d'Hautecombe en Savoie. Bulletin Monumental, vol. 11
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- BESSON, Joseph-Antoine (1871). Mémoires pour l'histoire ecclesiastique des dioceses de Geneve, Tarantaise, Aoste et Maurienne. Moûtiers: Cane
- BLANCHARD, Claudius (1874). Histoire de l'abbaye d'Hautecombe en Savoie avec pièces justificatives inédites. Chambéry: Puthod
- CLAIR, Romain (1984). Les origines de l’abbaye d’Hautecombe. Mélanges à la mémoire du père Anselme Dimier
- DESSAIX, Joseph (1864). Nice et Savoie, sites pittoresques, monuments, description et histoire. París: Charpentier
- JACQUEMOUD, Joseph (1843). Description historique de l'abbaye royale d'Hautecombe. Chambéry: Puthod
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LES PRESSES MONASTIQUES (1971). Abbaye d'Hautecombe. Les Presses Monastiques
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
- SOUBIGOU, Gilles; dir. (2015). L'abbaye d'Hautecombe. La passe du vent
El monestir d’Hautecombe està situat a la riba del llac del Bourget, al nord de Chambéry i d’Aix-les-Bains