Priorat de Notre-Dame de Ganagobie
Abbaye Notre-Dame de Ganagobie / Ganagobia / Canacopie
(Ganagobie, Alps de l'Alta Provença)
Aquest monestir s’hauria establert a mitjans del segle X gràcies a Jean III, bisbe de Sisteron, qui hauria fundat dues esglésies en aquest lloc, una dedicada a la Mare de Déu i la segona a sant Joan Baptista, cap al 960-965 hauria fet donació del lloc a l’abadia de Cluny, que en aquell moment estava governada per sant Maiol, originari d’aquestes terres. Seguidament, aquest priorat cluniacenc es va veure beneficiat amb diverses donacions, un privilegi del papa Gregori V (966-999) confirmava la seva pertinença a Cluny.
Durant els segles XII i XIII, es registren més donacions (especialment per part dels comtes de Forcalquier) i confirmacions de béns. És en aquesta època que es va construir un nou monestir. A mitjans del segle XIV s’havia convertit en el centre de les possessions de Cluny en aquesta regió i molts petits priorats hi passaren a dependre. Al segle XV la casa passava per una època de decadència segurament agreujada per la seva situació geogràfica, en un lloc isolat, i la manca de manteniment. Durant el segle XVI es van portar a terme obres de millora, però a la segona meitat d’aquell segle fou víctima de les guerres de Religió, i va resultar saquejat, el 1579 no hi havia comunitat.
Encara es va restaurar la vida monàstica i el priorat aconseguí recuperar una part dels seus béns, fins que el 1787 l’orde de Cluny va patir la seva supressió i el 1788, Ganagobie fou secularitzat, després el lloc seria venut arran de la Revolució. El priorat fou víctima de l’abandó i pillatge a causa del seu isolament, i va caure en ruïna. Durant el segle XX el lloc es va recuperar per a la vida monàstica, fou lliurat el 1891 als benedictins de Marsella, abandonat novament el 1901 i recuperat el 1922 des de l’abadia d’Hautecombe (Savoia), també ella mateixa recuperada. Ha estat de nou restaurat i repoblat amb l’arribada d’una comunitat d’Hautecombe, que el 1992 es va traslladar a aquesta nova abadia.
Es conserva l’església romànica del segle XII, una construcció de nau única amb transsepte de dues naus, on s’obren els tres absis. A sud es troba el claustre amb les antigues dependències que l’envolten. A ponent, hom troba la porta principal de l’església amb un portal decorat, amb llinda i timpà, restaurat. El paviment del presbiteri està decorat amb un ampli i notable conjunt de mosaics, descoberts a finals del segle XIX i tornats a cobrir per assegurar la seva conservació, foren descoberts definitivament el 1975.
- ANGEL, Arnaud d’ (1911). Notice archéologique sur le prieuré de Ganagobie (Basses-Alpes), église et cloître du XIIe siècle. París: Imp. Nationale
- BARRUOL, Guy (1977). La Provence romane 2. Zodiaque. La nuit des temps
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- COMMUNAUTÉ DES BÉNÉDICTINS (2010). L’abbaye Notre-Dame de Ganagobie. Ouest-France
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- FIXOT, Michel; i altres (1976). Fouille de sauvetage au prieuré de Ganagobie (Alpes de Haute-Provence). Archéologie médiévale, vol. 6
- LAPLANE, Edouard de (1843). Histoire de Sisteron tirée de ses archives. Vol. 1 i 2. Digne: A. Guichard
- MILON, A. (1879). Précis historique sur le monastère de Ganagobie dans l'arrondissement de Forcalquier (Basses-Alpes). Congrès archéologique de France. 45e session. Le Mans et Laval. París, Société française d'archéologie