Possible monestir de Saint-Pierre d’Extravache
Stratane / Entravachia / Estravache
(Bramans, Savoia)
Tot i la manca de documentació concloent, Extravache ha estat considerada la possible seu d’un petit monestir al segle VIII, amb arrels en la primera època del cristianisme a la Maurienne i una evolució posterior com a canònica regular. La tradició recorda alguns episodis del seu recorregut històric, però no pot aportar proves de la seva veracitat. Les restes de l’església es troben en un indret privilegiat, prop del túnel de Fréjus.
L’església de Saint-Pierre d’Extravache està situada en un punt elevat sobre una vall que comunica amb la del riu Arc. Des de l’antiguitat, aquest territori era travessat per una important via de comunicació que, passant pel port de Mont-Cenis, connectava la Maurienne amb el Piemont (Itàlia). Tradicionalment, s’ha atribuït a Extravache una antiguitat remota, fins i tot relacionant-la amb el pas per aquest indret de l’apòstol sant Pere, una hipòtesi inversemblant. Tot i que no hi ha proves fefaents, és més versemblant que aquest lloc estigués ocupat per un monestir al segle VIII, que s’ha posat en relació amb el de Novalesa (Piemont), més enllà del port de Mont-Cenis.
Segurament, aquell possible establiment benedictí hauria desaparegut arran del pas dels sarraïns per aquest territori al segle X. L’església d’Extravache es va reconstruir al segle XI, però va patir un incendi i fou restaurada al segle XIV. A finals d’aquell segle s’esmenta Jean d’Echaillon com a prior d’Extravache, probablement en un moment en què ja funcionava com a canònica agustiniana. No es conserven més notícies segures del possible establiment monàstic. Tot i que posteriorment es documenten altres priors, segurament eren només els responsables de la parròquia. En qualsevol cas, l’existència d’un veritable establiment monàstic en aquest indret no es pot considerar demostrada.
El lloc va patir un incendi el 1803 i tornà a quedar afectat pel foc. Actualment es conserva parcialment l’església, obra del segle XI, però restaurada al segle XIV. A l’absis es conserven vestigis de pintures murals. Tot i que van quedar afectades pels incendis, aquestes pintures són conegudes gràcies a fotografies antigues i a les escasses restes conservades. La seva datació és difícil; probablement corresponen a diverses fases de reconstrucció de l’església. Les ruïnes d’Extravache es van consolidar als anys trenta del segle XX.
Pintures murals
Pintures murals en l'any 1933
Foto de Lavis-Trafford,
Publicada a Église de Saint-Pierre-d’Extravache
- FAVRE, Joseph (1977). Saint-Pierre d'Extravache, première Chrétienté de Maurienne. Société d'histoire et d'archéologie de Maurienne, vol. XVIII. Saint-Jean-de-Maurienne
- LAVIS-TRAFFORD, A. (1933). Église de Saint-Pierre-d'Extravache. Contribution a son histoire et étude de sa toponymie. Mémoires et documents publiés par la Société savoisienne d'histoire et d'archéologie, vol. LXX
- OURSEL, Raymond (1990). Lyonnais, Dombes, Bugey et Savoie romans. La nuit des temps, 73. Zodiaque
- PAULET, Jacques (1933). Le curieux passé d'une vallée perdue de la Haute-Maurienne. Mémoires et documents publiés par la Société savoisienne d'histoire et d'archéologie, vol. LXX
Les restes de l’església d’Extravache es troben a Bramans, en un indret enlairat, prop del túnel de Fréjus, entre Grenoble i Torí