L’església de Saint-Pierre de Lémenc està situada a Chambéry, en un indret elevat on s’han trobat restes d’ocupació d’època romana, corresponents a l’antiga Lemencum. Antigament, aquest lloc ja era un punt de comunicació clau entre Lió, Ginebra, la vall d’Aosta i el Piemont. En aquest emplaçament s’hi establí un priorat benedictí, actiu des del segle XI fins a la Revolució.
El priorat benedictí de Lémenc fou fundat l’any 1029 des de l’abadia de Saint-Martin d’Ainay (Lió). En aquella data, Ainay va rebre una església ja existent, donada per Rodolf III de Borgonya (c. 970-1032) i la seva esposa Ermengarda († c. 1057). No es pot descartar la possibilitat que en aquest mateix indret hi hagués existit un monestir anterior a aquesta donació. Un document molt tardà esmenta la fundació d’un monestir l’any 546, amb la intervenció de sant Anselm, abat d’Ainay. La documentació conservada sobre aquesta casa és escassa; se sap que l’any 1138 el papa Innocenci II va signar un document confirmant els béns del priorat.
L’any 1448 el duc Amadeu VIII de Savoia (1383-1451), nomenat antipapa amb el nom de Fèlix V, va confirmar les possessions d’Ainay, entre les quals figurava aquest priorat de Lémenc. A causa d’un incendi, a finals del segle XV es va iniciar la reconstrucció de l’església de Saint-Pierre. L’any 1603, una butlla del papa Climent VIII introduí a la casa monjos de la branca cistercenca dels feuillants, en substitució dels benedictins. D’altra banda, també s’ha esmentat que el lloc va pertànyer a l’orde militar de Sant Maurici i Sant Llàtzer.
Foto de Florian Pépellin, a Wikimedia
Arran de la Revolució, el conjunt va patir danys i, el 1799, passà a mans particulars. Posteriorment encara fou ocupat per altres institucions religioses fins a l’any 2013, quan es va iniciar la seva restauració. Actualment es conserva l’església aixecada entre els segles XV i XVI, amb alguns elements procedents de l’edifici primitiu. Cal tenir en compte que el conjunt ha estat objecte de nombroses intervencions al llarg del seu recorregut històric.
Cal fer un esment especial de la cripta, resultat també de les diverses construccions que s’hi succeïren. La part més antiga és una rotonda formada per sis columnes disposades en cercle i envoltada per un deambulatori. Aquesta rotonda es comunica mitjançant tres naus amb l’espai situat sota l’absis de l’església, on les voltes reposen sobre quatre columnes. La rotonda ha estat objecte de diferents interpretacions pel que fa al seu ús —potser un baptisteri o la resta d’un edifici circular preromànic. Les naus que la comuniquen amb l’absis podrien haver-se construït amb l’arribada dels benedictins, durant la primera meitat del segle XI. La part absidal correspon a la reconstrucció de l’església entre els segles XV i XVI.
Rotonda de la cripta
Foto de francois73, a Wikimedia
Plànol de la cripta
Il·lustració de Bulletin Monumental, 116
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- CHAGNY, André (1935). La basilique Saint-Martin d’Ainay et ses annexes. Lyon: Masson
- DELESALLE-HUVÉ, Valérie (2019). La crypte de l’église Saint-Pierre de Lémenc (Chambéry) : étude documentaire et archéologique. Mémoire de Master, Université Grenoble Alpes
- PERRET, André (1965). L'église et la crypte de Lémenc. Congrès archéologique de France. 123 ss. Société française d'archéologie
- RAYMOND, Georges-Marie (1830). Notice historique sur l’église de Lémenc, près de Chambéry. Mémoires de la Société royale académique de Savoie, vol. 4
- SALET, Francis (1958). La crypte de Lémenc. Bulletin Monumental, vol. 116
Saint-Pierre de Lémenc està situat en un indret elevat, al costat nord del centre urbà