El 1410 Amadeu VIII de Savoia va donar la casa de camp que tenia a la riba del llac Léman a una comunitat de canonges agustinians amb la finalitat que hi instauressin un priorat, seguidament va disposar el necessari per adaptar el lloc a l’activitat monàstica. El mateix 1410 la fundació va rebre el vistiplau del bisbe de Lausana i el 1417 el papa Martí V posava la casa sota la seva protecció. A partir del 1434 Ripaille va esdevenir lloc de retir del fundador, que hi havia construït una residència, aquell any Amadeu VIII va fundar l’orde de Sant-Maurici que es va establir a Ripaille i que més endavant (1572) evolucionaria per formar l’orde de cavalleria de Sant Maurici i Sant Llàtzer. Amadeu VIII fou nomenat papa (antipapa Fèlix V) el 1439, va morir el 1451 i fou enterrat en aquest lloc. El 1536 el priorat fou víctima de les guerres de Religió i mai es va poder recuperar.

D'altra banda al sud-est de Ripaille s’havien establert cap el 1136-1137 els cartoixans on havien fundat la cartoixa de Vallon. Aquesta casa també va patir el 1536 els efectes de les guerres de Religió i la comunitat va haver de fugir i refugiar-se en altres cartoixes que no havien quedat afectades. El 1607, recuperada una certa normalitat, hi van poder tornar però es van trobar el lloc inhabitable i hom va posar el lloc de Ripaille en mans dels cartoixans que el 1623 s’hi van poder establir impulsant la cartoixa de l’Annonciade, més coneguda com cartoixa de Vallon-Ripaille, monestir que es va mantenir fins la Revolució, el 1793 ja s’havia abandonat.