Priorat de Ripaille / Cartoixa de Vallon-Ripaille

A finals del segle XIII, el lloc de Ripaille era una de les propietats dels comtes de Savoia. A finals del segle següent hi havia en aquest indret una casa de camp on va morir accidentalment Amadeu VII de Savoia (1360-1397). L’any 1410, el seu fill Amadeu VIII (1383-1451) va donar la mansió a una comunitat de canonges agustinians amb la finalitat d’instaurar-hi un priorat dedicat a Notre-Dame i Saint-Maurice; seguidament va disposar el necessari per adaptar el lloc a l’activitat monàstica, entre altres, la construcció d’una església. El priorat va quedar vinculat a l’abadia de Saint-Maurice d’Agaune (Valais, Suïssa).

El 1536, el priorat, que patia una certa decadència, fou víctima de l’ocupació protestant del territori. La casa fou suprimida i el seu prior es va refugiar a Saint-Maurice d’Agaune. Un cop recuperada la calma, Ripaille va quedar en mans de l’orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, que va deixar el lloc desocupat i, finalment, fou cedit a la diòcesi de Ginebra.

Francesc de Sales va ocupar la seu episcopal de Ginebra entre els anys 1602 i 1622. Durant el seu mandat es va trobar una solució: el lloc de Ripaille fou lliurat als cartoixans i el 1624 s’hi van poder establir, impulsant la creació de la cartoixa de l’Annonciade, més coneguda com a cartoixa de Vallon-Ripaille. Es va iniciar la reconstrucció del monestir aprofitant les estructures del casal dels ducs de Savoia, posteriorment transformat en canònica agustiniana. La cartoixa es va poder mantenir fins a la Revolució: el 1793 ja havia estat abandonada i actualment només es conserven elements de la casa de camp dels ducs i restes d’època cartoixana, fruit de les diferents construccions, destruccions i transformacions al llarg de les èpoques i dels diversos ocupants del lloc.