L’abadia de Sixt formava part d’una congregació de canòniques agustinianes dependents de l’abadia d’Abondance (Alta Savoia). Fou fundada en el segle XII en una vall muntanyosa al sud del llac Léman i es va poder mantenir activa, malgrat la seva decadència, fins a la Revolució.
El priorat agustinià de Sixt es va fundar entre els anys 1140 i 1144 des de l’abadia d’Abondance (Alta Savoia), al seu torn instaurada per l’abadia de Saint-Maurice d’Agaune (Valais, Suïssa). Tot i que no hi ha cap document explícit, s’atribueix la fundació a Aymon de Faucigny († c. 1168), germà del bisbe de Ginebra de l’època. Es va establir en unes terres pertanyents als senyors de Faucigny que anteriorment havien estat donades a Abondance. L’any 1144, Sixt va prendre el títol d’abadia. El seu primer abat fou Ponç, segurament un dels primers monjos procedents d’Abondance.
Sixt formava part d’una congregació de cases agustinianes vinculades a Abondance, entre les quals cal comptar, a més de Sixt, les abadies d’Entremont (Alta Savoia), Grandvaux i Goaille (ambdues al Jura), entre altres. Aquesta relació feia dependre aquesta abadia de la casa mare en temes importants, com ara l’elecció de l’abat. D’altra banda, també s’ha considerat que, prop d’aquí i relacionada amb aquesta comunitat, es va fundar una canònica femenina. Fins i tot s’esmenta la seva priora, Adélaïde de Faucigny. Sigui com sigui, hom creu que, cap al 1285, aquelles canongesses es van afegir a la cartoixa femenina de Mélan (Alta Savoia).
Foto de B. Brassoud, a Wikimedia
Foto d'OT de Sixt, a Wikimedia
Una butlla papal d’Innocenci III de l’any 1204 relacionava els béns d’aquesta abadia, que s’estenien per les valls dels rius Giffe i Arve, fins a Ginebra. Moltes d’aquestes possessions procedien de donacions dels Faucigny. Durant el segle XV la casa passava per una època de decadència i també tenia problemes pel que fa a l’observança. Cap a mitjan d’aquell segle va quedar sotmesa al règim comendatari. A començament del segle XVII, des del bisbat de Ginebra es va intentar reconduir la situació i impulsar la reparació dels edificis. També fou víctima d’incendis (fou especialment greu el de l’any 1680) i de riuades. L’estat de decadència va portar els canonges a demanar la secularització.
El 1792 el ducat de Savoia va quedar integrat a França i la canònica es va perdre arran de la Revolució. Les seves dependències van passar a mans particulars; les que no es van perdre van quedar molt desfigurades. Es manté l’església, que ja tenia funcions parroquials amb anterioritat. És de nau única, ha estat molt modificada i desfigurada amb el pas del temps i per restauracions poc curoses. Altres dependències conventuals es van convertir en hotel, tot i que posteriorment es van recuperar i restaurar.
Nice et Savoie: sites pittoresques (1864)
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- BESSON, Joseph-Antoine (1871). Mémoires pour l'histoire ecclesiastique des dioceses de Geneve, Tarantaise, Aoste et Maurienne. Moûtiers: Cane
- BOCHATON, Sidonie (2023). L’abbaye de Sixt : des chanoines réguliers en Faucigny (XIIe-XIXe siècle). Mémoires et documents publiés par l’Académie salésienne, vol. 130
- BOCHATON, Sidonie; JOUNEAU, David (2018). L’abbaye de Sixt à travers le temps, résultats des campagnes archéologiques 2015 et 2016. Les Dossiers du Musée Savoisien
- RANNAUD, A. Marie (1916). Histoire de Sixt. Annecy: Abry
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
L'abadia de Sixt està situada a la comuna de Sixt-Fer-à-Cheval (Alta Savoia), en una zona muntanyosa, al fons de la vall del riu Giffe, al nord de Chamonix