Canònica agustiniana fundada des de l’abadia de l’Abondance (Alta Savoia) entre els anys 1140-1144, el seu origen rau en la donació d’aquestes terres efectuada cap el 1130 per Aymon de Faucigny a l’Abondance. Després d’un primer assentament molt precari es va començar a aixecar el nou monestir, al front del qual es va posar Ponç de Faucigny, germà d’Aymon. Gràcies al ràpid desenvolupament va aconseguir la independència de l’Abondance amb qui va continuar mantenint bones relacions, el 1155, una butlla del papa Adrià IV la posava sota la seva protecció. La comunitat estava formada per membres de la noblesa, a partir del 1469 els abats són comendataris. La canònica va desaparèixer el 1793 arran de la Revolució, les seves dependències van passar a mans particulars, les que no es van perdre van quedar molt desfigurades. Es manté l’església, molt modificada amb el pas del temps.