L’any 1018 Rodolf III de Borgonya i la seva esposa Ermengarda van donar el lloc de Talloires a l’abadia de Saint-Martin de Savigny (Roine) que hi va instaurar un priorat. La tradició esmenta per altra banda que en aquest indret ja hi havia una cel·la monàstica anterior relacionada amb la reina Teutberga (esposa repudiada de Lotari II) vinculada amb l’abadia de Sainte-Glossinde de Metz (Mosel·la). La propietat s’hauria anat transmetent fins arribar a Ermengarda, la fundadora. El primer prior de Talloires fou Germà, vingut des de Savigny que es va retirar a les rodalies en qualitat d’eremita i considerat sant. Tractant-se d’una fundació reial, el priorat va gaudir de l’especial protecció de monarques i papes. Després d’una època de decadència el priorat va emprendre la reforma de l’observança que va culminar amb l’obtenció del títol d’abadia atorgada pel papa Climent X el 1674, seguidament van començar les obres per aixecar unes noves dependències monàstiques. L’abadia fou clausurada el 1792 amb la Revolució, va patir la pèrdua d’edificis, béns mobles i arxiu, l’església es va enderrocar el 1833. A finals del segle XIX el que quedava del monestir es va convertir en hotel, funció que encara manté en l’actualitat.