L’església de Santa Maria és documentada des de l’any 986, en un precepte del rei carolingi Lotari, atorgat a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès i on consta que l’església pertany al terme del castell d’Òdena.
L’any 1002, en una butlla atorgada pel papa Silvestre II (999-1003) a favor de Sant Cugat, ja hi figura el topònim d’Igualada (Sancta Maria qui est iuxta Aqualata) a més d’esmentar l’església com una cel·la. El papa Joan XVIII la confirma com una possessió de Sant Cugat. En la consagració de l’església de Santa Maria, de l’any 1058, només s’esmenta com a tal, amb funcions parroquials. L’any 1087 va tenir una segona consagració. L’actual edifici és, bàsicament, dels segles XVII i XVIII.
Bibliografia:
- BENET, Albert (1992). Santa Maria d’Igualada. Catalunya romànica. Vol. XIX. El Penedès, l’Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BERGADÀ I ZAPATA, M. Mercè (1990). Memòria de l'actuació arqueològica d'urgència a la basílica de Santa Maria. Memòries d’Intervenció Arqueològica. Generalitat de Catalunya
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- SEGURA, Joan (reed. 1978). Història d’Igualada. Vol. 1. Igualada: Ateneu Igualadí
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat