Monestir de Sant Andreu de Tresponts
Sant Iscle de Centelles (Sentilias) / Sant Andreu de Centelles / Entreponts
(Ribera d'Urgellet, Alt Urgell)
Indret on hom considera que era el monestir
Aquest monestir, conegut inicialment amb el nom de Sant Iscle de Centelles (Sentelles, o Sentilias), existia ja el 839 quan el bisbe Sisebut d'Urgell li llegà un llibre. Possiblement l’existència d’aquesta casa seria obra de l’activitat fundadora del bisbe Possedoni (803?-823). A la primeria del segle X sembla que patí una greu decadència. Hom coneix el nom de l’abat Trasemon que governava la casa l’any 950.
El 973 el prevere Bonanat reedificà el monestir i va posar el seu germà Digne al cap de la comunitat. D'aleshores en endavant consta sempre com Sant Andreu de Centelles o d'Entreponts, aquest nom d’Entreponts o Tresponts li pervingué perquè hom li atribueix la guarda i manteniment dels ponts del camí ral que es va millorar considerablement a mitjan segle XI i en el que el monestir ocupava un lloc estratègic. L’any 1004 el comte Ermengol I d’Urgell, aconsellat pel papa Silvestre II li va unir el monestir de Sant Climent de Codinet, amb tots els seus béns i possessions.
El 1075 es trobava altre cop en decadència. El 1078 li fou unit el monestir de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), també amb bona part dels seus béns i finalment el 1079, Ermengol IV el va posar sota tutela de Santa Maria de Ripoll, perdent la categoria abacial i esdevenint un priorat, des d’aquell moment la casa fou regida per un prior nomenat des de Ripoll. El priorat és documentat fins el 1192, llavors es perd el rastre. A la fi del segle XV era ja en ruïnes, a començament del segle XVI, bé que encara mantenia el caràcter de priorat de Ripoll, la casa encara es trobava en ruïnes. Hom mantenia el càrrec de prior però com una figura desvinculada del lloc: el 1602 un sacerdot de Roma era prior de Tresponts i no era conegut per la gent de les rodalies. Malgrat la voluntat de restaurar l’església, que ja no tenia culte, el lloc no es va recuperar mai. Més endavant encara esdevingué parròquia, fins el 1904, data en que es va suprimir aquesta. En el seu lloc s’aixecaria el mas del Monestir i després seria ocupat per una pedrera.
On encara s'esmenta el monestir
Claude Roussel, 1718-1719
Bibliothèque nationale de France
Aquesta via de comunicació ajudava a connectar les planes de Lleida amb la Seu d’Urgell i Andorra, el seu traçat en aquest indret de Tresponts és força antic i salva un sector que malgrat el pas del Segre era de difícil accés o, potser, impracticable. Hom situa la seva construcció entre els anys 1026 i 1054, en la primera data el monestir és conegut amb el nom Centelles i en la darrera ja es fa referència als ponts (que després derivaria en el topònim Tresponts). És l’època del bisbe d’Urgell sant Ermengol que hom considera que va mantenir una especial activitat constructora, sobretot pel que fa a camins i ponts, per això és considerat l’impulsor de la seva construcció. Els ponts foren destruïts el 1333 i refets més endavant. El camí es va utilitzar fins les acaballes del segle XIX, després es faria una carretera moderna i encara més endavant el túnel.
Postal. Ed. Àngel Toldrà Viazo (A.T.V.)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Col·lecció particular
Fotografia de Lluís Marià Vidal
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Compartiment del Retaule de Sant Ermengol (s XVI-XVIII)
Catedral de la Seu d'Urgell
Col·lecció particular
Postal, col·lecció particular
Postal, col·lecció particular
- BARAUT, Cebrià (1984). El monestir de Sant Andreu de Tresponts. Studia Monastica. Vol. XXVI
- BERTRAN I ROIGÉ, Prim i altres (2010). Sant Ermengol bisbe d'Urgell (1010-1035). La Seu d'Urgell: Bisbat d'Urgell
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Vicenç (2006). Atles del comtat d'Urgell (v788-993). Barcelona: Rafael Dalmau
- CASES I LOSCOS, Maria Lluïsa (1992). Sant Andreu de Tresponts. Catalunya romànica. Vol. VI. L'Alt Urgell, Andorra. Barcelona, Enciclopèdia Catalana
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- MIRET I SANS, Joaquim (1900). Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó con datos inéditos de los condes de Urgell y de los vizcondes de Ager. Barcelona: La Catalana
- OBIOLS PEREARNAU, Lluís (2016). Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts. Interpontes IV
El mas del Monestir és aigua amunt d'Organyà, prop del desviament a Montan de Tost