Monestir de Sant Llorenç de Morunys
Sancto Laurentio / Sant Llorenç de la Vall de Lord
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)
L'origen del monestir de Sant Llorenç de Morunys el trobem en una comunitat de clergues o canonges regulars localitzada en aquest indret des de molt antic, potser cap el 885, en plena repoblació del territori efectuada per Guifré el Pilós. El primer abat de Sant Llorenç conegut és Bo (Bonus), cap el 910 i el primer document que esmenta la casa monàstica, en la donació del territori de Sant Pere de la Cort, el 971.
Portal de l'església
Inicialment s'anomenava Sant Llorenç de la Vall de Lord, però a partir del 992 és conegut amb el nom de Sant Llorenç de Morunys. La seva importància va créixer sota la protecció de la casa d’Urgell, tenia diverses esglésies que hi depenien, a més d’altres béns i propietats. El 1019 va morir l'abat Llobató i el bisbe Ermengol d’Urgell, d’acord amb la casa comtal, intervingué en el nomenament del nou abat, procedent de Sant Serni de Tavèrnoles, lloc del que va passar a dependre com a priorat i adoptant la Regla de Sant Benet que havien de seguir els membres de la comunitat, trànsit que no es va completar fins el 1025.
El 1078 el monestir fou unit al de Sant Andreu de Tresponts, i l'any següent els dos cenobis van passar a dependre de Santa Maria de Ripoll, tot i que l'oposició de Tavèrnoles va fer que Sant Llorenç seguís sota la tutela d’aquest darrer. Els anys que seguiren foren de força prosperitat, a finals del segle XIII es van començar a ocupar els voltants del monestir, el que va donar origen a l’establiment de la vila del mateix nom. El 1592 va acabar l’activitat monàstica regular, la casa es va secularitzar i els membres de la comunitat van anar a Santa Maria de Gerri (Pallars Sobirà). El 1593 fou creat el bisbat de Solsona i Sant Llorenç va esdevenir una col·legiata lligada a la nova mitra. L’església exerceix encara les funcions parroquials que ja tenia des de la fundació de la vila de Sant Llorenç de Morunys.
Nau central de l'església
Volta de la nau lateral
De l’antic monestir es conserva la seva església, un edifici del segle XI amb tres naus separades per pilars i tres absis. Està coberta amb volta de canó a la nau central i amb voltes d’aresta les laterals. L’absis del sud es va enderrocar amb la finalitat d’aixecar la capella de la Mare de Déu dels Colls. El campanar és del segle XII, molt modificat. El claustre està situat al sud del temple, és una obra del segle XVI, aixecada sobre un claustre anterior, potser més simple. Tot el conjunt ha estat modificat i restaurat en el decurs dels segles.
Capella dels Apòstols amb el retaule de l'Esperit Sant
El claustre
El claustre
El claustre
Retaule de l’Esperit Sant (s. XIV), de Pere Serra
Consta de tres carrers i una predel·la. Al carrer central hi ha la representació de la Pentecosta, com a tema central. A sobre, Sant Joan Evangelista a Patmos. Al carrer de l’esquerra: Casament de la Mare de Déu; Anunciació; Bateig de Jesús. Al carrer de la dreta: Prova de la beguda emmetzinada; Martiri a Porta Latina; Resurrecció de Drusiana.
Retaule de l'Esperit Sant
Retaule de l'Esperit Sant
Retaule de l'Esperit Sant
Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista (s. XV), obra atribuïda a Jaume Cirera
Retaule de tres carrers amb predel·la. Al carrer central hi ha la taula amb els sants titulars. A sobre, un Calvari. El carrer de l’esquerra és dedicat a Sant Miquel i té els següents compartiments: Caiguda dels àngels rebels; Miracle del Mont Gargano; Sant Miquel pesant les ànimes. Al carrer de la dreta i de dalt a baix: Naixement del Baptista; Baptisme de Jesús; Banquet d’Herodes, amb la degollació de sant Joan. A la predel·la, i d'esquerra a dreta: Sant Pere, Santa Eulàlia, la Dolorosa, Crist mort, Sant Joan Baptista, Santa Caterina d’Alexandria i Sant Pau.
Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista
Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista
Retaule de Sant Miquel i Sant Joan Baptista
Retaule de la Mare de Déu dels Colls (1773)
Obra barroca que omple completament l’interior d’una capella. És obra de Josep Pujol (1734-1809).
Retaule de la Mare de Déu dels Colls
Retaule de la Mare de Déu dels Colls
Retaule de la Mare de Déu dels Colls
El claustre (1989)
El claustre (1989)
Portal de l'església (1989)
El claustre (1919)
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Interior de l'església (s.d.)
Fotografia de Juli Vintró
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2006). Atles del contat d'Urgell (v788-993). Barcelona: R. Dalmau
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN. Josep M. (1986). Inventari d’esglésies. Vol. 19. Solsonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- ORDEIG I MATA, Ramon (2001). Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871 - 897). Acta historica et archaeologica mediaevalia. Num. 22
- RIU DE MARTÍN, M. del Carmen (1999). El retablo de San Miguel y San Juan Bautista de la iglesia parroquial de Sant Llorenç de Morunys (S. XV). Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 20
- RIU I RIU, Manuel (1987). Catalunya romànica. Vol. XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SEGRET I RIU, Manuel (1973). Josep Pujol, autor del retaule de la capella dels Colls a l'església de Sant Llorenç de Morunys. D’art. Núm. 2
- VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. X. València: Oliveres
L'antic monestir està situat al centre de Sant Llorenç de Morunys