El monestir de Sant Pere de Graudescales és de fundació particular, la primera església fou construïda pel prevere Magnulf amb la voluntat de que es convertís en una casa benedictina, el 912 el bisbe de la Seu d’Urgell, Nantigís, la va consagrar deixant-la sota la tutela del fundador i especificant que després de la seva mort continuaria sota el control de la seva família.
El 960 s’esmenta el sacerdot Francemir que va obtenir l’autorització del bisbe i del comte Borrell II per posar la comunitat de canonges de Graudescales sota la Regla de Sant Benet i es va nomenar l’abat Bel·ló, abans canonge, i dotar econòmicament amb diversos béns. L’any 982, el comte Borrell II va fer altres aportacions de caire econòmic i el 1001 el papa Silvestre II li confirmava els seus béns. En el segle XI es devia aixecar una nova església però a finals del segle XII el lloc fou víctima d’un saqueig. Hom sap que amb posterioritat a aquell fet es van refer les construccions auxiliars de l’església però no hi ha constància de vida monàstica (segle XIII), com a molt hi havia una comunitat de clergues de tipus canonical. Al segle XV havia esdevingut una parròquia i tingué culte fins el 1837, des d’aquell moment va quedar abandonada i va caure en ruïna. El lloc fou excavat i restaurat durant la segona meitat del segle XX.
Planta esquemàtica de l'església
Fotografia de Lluís Marià Vidal (1893)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Fotografia de Josep Salvany (1925)
Biblioteca de Catalunya
Fotografia de Cèsar August Torras (c1920)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
- AMENÓS Lluïsa (2001). Les intervencions arquitectòniques a l’església de Sant Pere de Graudescales: Història i dades inèdites. Lambard. Estudis d’art medieval. Vol. XIII. Barcelona: I. E. Catalans
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2006). Atles del contat dÙrgell (v788-993). Barcelona: R. Dalmau
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN. Josep M. (1986). Inventari d’esglésies. Vol. 19. Solsonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- GUERRERO URIARTE, A. (1971). Sant Pere de Grau d'Escales en el valle de Lord. Ilerda. Núm. XXXI. I. E. Ilerdenses
- GUIXÉ, Jordi (1999). Sant Pere de Graudescales. Un monestir alt medieval. Ajuntament de Navès
- PADILLA, José Ignacio (1980). Aportación al estudio de la estructura económica de un monasterio altomedieval. Un prototipo: Sant Pere de Grau d'Escales. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Núm. 1
- PADILLA, José Ignacio (1982). Sant Pere de Graudescales (Valielles), Montmajor. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- PLADEVALL FONT, Antoni (1987). Catalunya romànica. Vol. XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VILLANUEVA, Jaime (1850). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XII. Madrid: Real Academia de la Historia
A Sant Pere de Graudescales s'hi va des de Navès, per la pista que segueix el riu d'Ora