Cel·la de Sant Pere de la Cort
Sant Pere de Ventolra / Sancti Petri de Curtem / Sant Martí de Ventolra
(Navès, Solsonès)
Les escasses notícies sobre aquesa cel·la es troben envoltades en un garbuix de contradiccions i interpretacions contraposades. L’any 971 el comte Borrell II de Barcelona va donar Sant Pere de la Cort a la comunitat de Sant Llorenç de Morunys, on s’hi hauria establert, o ja existia, aquesta cel·la.
Poc després, el 1044, s’esmenta només com una església el que fa pensar que ja no tenia comunitat. D’altra banda, tradicionalment s’ha identificat el lloc de Cort amb Sant Pere de Ventolra tot i que s’esmenta amb l’advocació de Sant Martí, el que s’interpreta com una primera advocació de la mateixa església. L’edifici estava en ruïnes però ara s’ha restaurat, conserva estructures amb aparell d'opus spicatum, que confirma la seva antiguitat, tot i que el gruix de l’obra caldria situar-lo al segle XII. Sant Pere de la Cort estaria situat al nord de Ventolra.
a Sant Llorenç de Morunys
Genealogies dels comtes de Barcelona
Biblioteca de Catalunya
- BACH I RIU, Antoni (1988). Els límits de la Vall de Lord i aclariments sobre alguns documents que s'hi refereixen. Cardener, núm. 5
- BENET, Albert (1987). Sant Pere de Ventolra. Catalunya romànica. Vol. XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CAMPS, Joan (1987). Sant Pere de la Cort. Catalunya romànica. Vol. XIII. El Solsonès, la Vall d’Aran. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- COSTA BADIA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN. Josep M. (1986). Inventari d’esglésies. Vol. 19. Solsonès. Barcelona: Arxiu Gavín
De Solsona a Berga, cal agafar un desviament a l'esquerra que porta al castell de Besora i a la Busa, poc després del castell, quan hom arriba a la carena cal desviar-se altre cop a l'esquerra. L'església de Ventolra és propera
Sant Pere de la Cort estaria més al nord