Convent de Sant Rafael de la Selva del Camp
Carmelites descalços de la Selva del Camp
(la Selva del Camp, Baix Camp)
El convent fou fundat a la Selva del Camp gràcies a la voluntat de Rafael Ripollès, un ric comerciant de la vila que, en morir sense descendència directa, va destinar els seus copiosos béns a la fundació de dues cases carmelites, una masculina i la segona de monges, que finalment s’establiria a Reus. Aquesta iniciativa hauria estat inspirada per un germà seu, frare carmelità.
A més d'aquests projectes fundacionals, Rafael Ripollès també havia ajudat al convent de Sant Agustí de La Selva, on fou enterrat provisionalment després de la seva mort ocorreguda el 1635, abans del trasllat del seu cos a Sant Rafael. D'altra banda, la vila de la Selva feia temps que treballava per la fundació d'un convent, sense determinar l'orde que es faria càrrec de fer realitat la iniciativa. El 1597 els carmelites descalços van fer passos en aquest sentit, però finalment el 1598 es va fundar el convent de Sant Agustí. Finalment, el 1636 es va poder fer efectiva la fundació de la nova casa carmelita, complint amb això el termini que havia establert Ripollès en el seu testament per fer-ho realitat, de manera provisional la comunitat es va establir a la casa pairal del fundador, mentre s'aixecava el convent de nova planta.
La primera pedra de l'obra de la nova església es va posar l'any 1658, el 1667 el convent es va donar per acabat i el 1696 es va inaugurar la nova església en la construcció de la qual hi va intervenir fra Josep de la Concepció. Ja al segle XIX i a causa de la guerra del Francès, fou convertit en hospital de la resistència; quan l'exèrcit el va ocupar, fou saquejat mentre que la comunitat es va dispersar. No es va poder refer fins al 1814. També va patir els efectes d'una exclaustració temporal durant el Trienni Liberal, quan la comunitat es va refugiar a Sant Llorenç de Tarragona. L'exclaustració definitiva va arribar el 1835, arran del que havia passat en els convents de Reus, els frares carmelites de la Selva es van veure abocats a fugir.
Un cop abandonat pels carmelites, entre el 1846 i 1847 hi van arribar les monges paüles que hi van establir un centre hospitalari i un col·legi, les Filles de la Caritat haurien arribat a la Selva, possiblement, cap al 1820; el cert és que el 1825 ja tenien cura de l'hospital a l'església de Santa Llúcia, on també van fundar un col·legi. Més endavant la vila va demanar que les paüles es poguessin traslladar al convent de Sant Rafael, petició que fou aprovada a mitjan segle. En aquest lloc encara manté la seva activitat el Col·legi Sant Rafael, tot i que fa uns anys les monges el van deixar.
Imatge facilitada pel Col·legi Sant Rafael
Imatge facilitada pel Col·legi Sant Rafael
L'església abans de 1936
Imatge facilitada pel Col·legi Sant Rafael
Fotografia escolar de l'època de les paüles
Imatge facilitada pel Col·legi Sant Rafael
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- FORT I COGUL, Eufemià (1959). El convent de Sant Rafael, de carmelites descalços, de la Selva del Camp. La Selva del Camp: Analecta Selvatana
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- LÓPEZ GIL, Sònia. El convent de Sant Rafael
- MASDEU GUITERT, Quim (2017). L'arquitectura carmelitana de Sant Rafael. Butlletí del Centre d'Estudis Selvatans, núm. 11
- NARVÁEZ CASES, Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
- RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro
Situat al sud-oest del nucli antic de la Selva. Ara és una escola