La fundació d’aquest establiment es va portar a terme gràcies a la iniciativa del bisbe de Girona, Benet de Tocco, d’origen napolità i monjo de Montserrat. El 1580, aquest prelat va gestionar amb la ciutat que es nomenessin tres persones per portar a terme la iniciativa, ocupant la preexistent capella de Sant Sebastià, situada en un turó prop de la població.
Aquell mateix any va començar la construcció del nou convent i el mateix bisbe va fer una important dotació econòmica amb aquesta finalitat. El 1590 el metge de la Bisbal, Rafael Martorell, veient que l'església de Sant Sebastià no presentava les condicions adequades per a la comunitat franciscana va impulsar la seva reconstrucció; aquesta obra es va portar a terme amb molta rapidesa i el 1591 ja es va poder consagrar el nou temple. Segons una inscripció de la façana, aquest edifici es va ampliar el 1791. El monestir va aconseguir un ràpid desenvolupament i consta que en el segle XVIII la comunitat reunida en aquest lloc era de 30 membres. Era una època de prosperitat si tenim en compte les destacades obres que es van fer a l'església i el claustre.
L'any 1822 els frares van fugir del convent a causa de la inestabilitat política del moment, però les coses van tornar a lloc amb certa rapidesa. El 1835 tenia 19 membres, aquests van deixar l'establiment a causa de la desamortització, però aquest fet es va produir sense violències, refugiant-se els frares per la rodalia. A causa d'això el lloc va passar a mans públiques i fou utilitzat per diverses activitats: fàbrica, hospital, caserna, escola... fins que el 1885 fou posat a la venda i va passar a mans particulars. El 1901 els Ferrer, propietaris de la casa, la van cedir un altre cop als franciscans, restaurant seguidament aquest establiment monàstic, el 1929 va esdevenir noviciat. Actualment, el lloc encara pertany al mateix orde, tot i que està ocupat per una fundació de tipus assistencial.
Portal de l'església
Interior de l'església
Claustre
Claustre
Volta de l'escala
Refetor
Refetor
Refetor
Campanar
Jardí amb el Via Crucis
El convent el 2002, abans de la restauració
El convent el 2002, abans de la restauració
El claustre
Fotografia publicada a Las casas de religiosos… (1897)
Frares al claustre
Fotografia publicada a El Convento de S. Sebastián… (1908)
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- FOGUET, P. Juan del C. de J. (1908). El Convento de S. Sebastián de La Bisbal. Vic: Tipografía Franciscana
- FRIGOLA, Jordi (2014). El convent de Sant Sebastià de la Bisbal. Frares predicadors. Revista del Baix Empordà. Núm. 47
- GAVÍN, Josep M. (1983). Inventari d'esglésies. Vol. 14. Baix Empordà. Barcelona: Arxiu Gavín
- JUHERA I CALS, Miquel (1994). Petjades franciscanes a les comarques gironines. Figueres
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
El convent de Sant Sebastià està situat a migdia de la Bisbal, perfectament visible en un lloc elevat