Monestirs de
Catalunya
Benedictines Monestir de Sant Cugat del Far. Vallvanera
< anterior Inici Catalunya Baix Empordà Castell d'Aro següent >
castellano
cercador contacte facebook

Baix Empordà

Es tracta d’una casa monàstica femenina molt mal documentada de la que no hi ha restes aparents. Hom ha suposat que es tractaria d’un monestir d’origen força antic, dedicat a sant Cugat i relacionat amb el monestir de Sant Feliu de Guíxols que l’hauria promogut per establir-hi una comunitat femenina, en aquest sentit cal indicar que els sants Cugat i Feliu estan relacionats i fins i tot potser eren germans. Hom considera també que el monestir primitiu fou destruït al segle X (o, més probable, el 1178) a causa d’una incursió que també hauria afectat Sant Feliu. Possiblement les monges van abandonar el monestir en aquella època i es van refugiar a Santa Maria del Mar de Calonge, que desapareixeria poc després.
 

Vallvanera
Goigs de la Mare de Déu de Vallvanera
(Col·lecció particular)
Valvanera
Mare de Déu de Valvanera
Al monestir de Valvanera (La Rioja)

Al segle XIV ja no hi havia comunitat femenina i el lloc pertanyia a Sant Feliu o estava sota la seva tutela. Després s’hi van instal·lar dos monjos procedents d’aquell monestir que no havien acceptat la reforma que s’hi havia introduït el 1439. A la mort d’aquests va quedar com a simple capella. El 1703 s’esmenta el lloc abans ocupat pel monestir i es fa constar que en aquell moment estava en ruïnes. El 1698 el propietari del lloc, Fèlix Domènech, hi havia posat una imatge de la Mare de Déu de Valvanera (venerada a La Rioja) el que va fer que el lloc prengués aquesta nova advocació en substitució de l’antiga de Sant Cugat. Aquella imatge es va perdre el 1936, després es va aixecar una nova capella, sense cap relació amb el monestir.

Sant Cugat
Sant Cugat
Il·lustració de Catalogus Sanctorum (1543)

Bibliografia:
- RUBIO, Benito (1761). Historia del venerable y antiquísimo Santuario de Nuestra Señora de Valvanera en la provincia de la Rioja. Logroño: F. Delgado
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1995). Els monestirs de benedictines de l'Empordà. Estudis del Baix Empordà. Núm. 14
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1997). Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (2009). La ermita de Nuestra Señora de Valvanera. Recull de documents i articles d’història guixolenca. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat

 

Situació:

No hi ha restes aparents del monestir, estava situat al nord de Castell d'Aro. Es conserva el topònim del mas Vallvanera

Baldiri B. - Juny de 2006 / Actualitzat juliol de 2019