Plano de la Plaza de Cardona con sus contornos (sXIX)
Biblioteca Virtual de Defensa
Aquest convent fou fundat per la voluntat de Catalina Fernández de Córdoba, esposa d’Enric III d'Aragó, duc de Sogorb i Cardona, qui es va encomanar a sant Dídac a causa d’una malaltia del seu marit. En agraïment a la seva curació, va començar les gestions per erigir un convent dedicat a aquell sant. Hom va escollir l’indret on s’havia d’aixecar la casa, a la part alta de Cardona, prop de l’hospital.
Restes del convent enderrocat
La fundació es va materialitzar el 1637 prenent possessió de l'indret mentre que els franciscans passaven a ocupar provisionalment una casa particular. El 1638 es va posar la primera pedra del convent i va començar la seva construcció, obra que es va perllongar fins al 1648, quan la comunitat s'hi va poder traslladar. Fou enderrocat el 1812 juntament amb l'hospital amb la voluntat d'evitar que servís de lloc d'atrinxerament durant la guerra del Francès i no s'aixecaria mai més; els frares van passar a residir en una casa del marquès de Castellvell fins al 1820, quan el convent fou suprimit i els pocs membres que formaven la comunitat es van integrar amb la de Sant Francesc de Barcelona. El 1824 els franciscans van tornar a Cardona amb la voluntat de recuperar la institució, però el 1835 van haver d'abandonar la ciutat definitivament. En el lloc del primer convent ara s’aixequen unes escoles, amb restes de murs d’aquell edifici.
Restes del convent enderrocat
Indret on hi havia el convent i l'antic hospital
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
El convent ha desaparegut. Era al costat de l'hospital