El convent fou fundat gràcies a la iniciativa de Jaume Llussà que el 1689 va obtenir el permís de la vila, però finalment es va fer realitat més endavant amb l'arribada d'alguns frares que es van aixoplugar provisionalment en una casa particular. Després que el Consell de la vila revoqués l'autorització, el 1692 fou concedida definitivament la llicència i es va cedir als framenors una antiga capella dedicada a Sant Francesc, gràcies a la intervenció del duc de Medina-Sidonia i virrei de Catalunya. La fundació efectiva del convent no es va fer realitat fins al 1693.
L'any 1720 va començar la construcció del convent en uns terrenys cedits pel monestir de Sant Benet de Bages que tenia la propietat, la casa es va aixecar amb celeritat i el 1729 ja es va poder inaugurar. El 1732 s'inaugurava també l'església conventual. Va esdevenir un establiment de certa importància i l'any 1764 tenia una comunitat de vint-i-dos a vint-i-quatre frares. Ja durant el segle XIX, va patir durament els efectes del Trienni Liberal, amb l'empresonament de la comunitat, i finalment l'exclaustració que va acabar definitivament amb el convent. Fins al 1936 l'església mantingué el culte, mentre que el convent s'havia destinat a escola, ara és un auditori.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- VILA, Anton (1898). Noticia histórica de Sampedor. Manresa: Esparbé