Comunitat de Santa Maria sa Vila
Beata Marie de Villa / Sancte Maria de Sorisa / Santa Anna de Súria
(Súria, Bages)
El primer document conegut que fa referència a aquesta casa de donats és de l’any 1286 i tracta d’un plet iniciat per una donada de Santa Maria sa Vila, on es dedueix que aquesta església feia pocs anys que s’havia aixecat, tot i que una església de Santa Maria és esmentada en aquest lloc des de l’any 1033. Això fa pensar que durant el segle XIII realment s’hagués reconstruït l'església primitiva, potser preromànica.
L'any 1292 es formalitzava la confirmació d'un privilegi reial que s'hauria atorgat entre el 1267 i 1270, Pladevall conclou que la comunitat de donats s'hauria fundat entre els anys 1250 i 1270. Un segon document de l'any 1290 ens assabenta que llavors la comunitat estava formada per cinc donades i un clergue, també amb la qualitat de donat. El 1294 el bisbe de Vic confirmava i oficialitzava en el seu càrrec la seva superiora, Elisenda de la Torre, que possiblement estava al davant de la casa des de la seva fundació. Tot i que els privilegis reials i el suport episcopal fan pensar en una època de prosperitat per la casa, aviat va patir els efectes de la decadència causada per l'escassetat de béns i rendes que havien de permetre el seu manteniment.
Una visita pastoral de l'any 1331 destaca la seva precarietat tant pel que fa a la seva situació econòmica com espiritual. Possiblement, a mitjans d'aquell segle va deixar de tenir comunitat. L'església va continuar com a capella, i es va mantenir un petit hospital annex a aquesta. Aquella capella es mantingué activa fins al segle XVII, en aquesta època es va aixecar prop seu l'església de Santa Anna, on es traslladaria el culte; fins i tot s'esmenta encara l'advocació de Santa Maria en el nou temple, el que ha provocat confusions pel que fa a l'existència d'una o dues esglésies. També s'hi traspassaria el culte a sant Bartomeu, que ja tenia altar a Santa Maria sa Vila.
A mitjans del segle XVII aquesta segona església de Santa Anna es trobava en perill de ruïna i el 1885 ja havia perdut la coberta. Entre el 1930 i 1948 encara mantenia alguns murs i en aquesta darrera data, les seves pedres es van utilitzar per a la construcció del campanar de Sant Cristòfol. Les restes de l'església de Santa Maria sa Vila haurien desaparegut del tot cap al 1900, quan es va enderrocar l'única part que en restava. Actualment, es poden veure alguns vestigis de l'església de Santa Anna, mentre que no hi ha restes aparents de Santa Maria sa Vila.
- FÀBREGA, Albert (2004). Santa Maria sa Vila i Santa Anna. El Salí. Núm. 126
- FÀBREGA, Albert (s/d). Les notícies de Santa Maria sa Vila a l’Arxiu Parroquial de Súria
- FÀBREGA, Albert (s/d). Santa Maria sa Vila i Santa Anna. Extracte de: Història de Súria. De la prehistòria a l’any 1800
- PLADEVALL, Antoni (1984). Santa Maria sa Vila, un petit monestir de donats de Súria (Bages). Miscel·lània Fort i Cogul. Barecelona: Pub. de l’Abadia de Montserrat
Súria és entre Manresa i Cardona. No hi ha restes aparents d'aquesta església, però hi ha vestigis de l'església de Santa Anna