Monestir de Santa Maria de Castelldefels
Sancte Marie in Castrum Felix
(Castelldefels, Baix Llobregat)
A l'antiga església de Santa Maria de Castelldefels, al castell, hi va existir un monestir benedictí durant un curt període de temps. Probablement fou fundat poc abans del 966 amb el suport del comte Miró I de Barcelona, la primera notícia que es disposa del cenobi és una donació efectuada l’any 966 a favor d’aquest monestir.
Va rebre protecció dels senyors de l'Eramprunyà que en la primera època van fer nombroses donacions el que ha fet pensar que la iniciativa fundacional pogués sorgir d’aquest lloc. Cap el 981, potser abans, aquesta casa va passar a dependre d’alguna manera del monestir de Sant Cugat que en endavant va intervenir en els seus afers. Santa Maria de Castelldefels va quedar molt afectat després d’un atac d’Almansor, l’any 985. Poc després i segurament a causa d’això ja no mantenia cap comunitat monàstica i era una parròquia, l’església de la qual fou consagrada per Berenguer (1100-1106) bisbe i abat de Sant Cugat. Fou la parròquia de Castelldefels fins que el 1909 es va inaugurar la nova església de Santa Maria.
- CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1990). Castell de Fels. Els castells catalans. Vol I. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Vol. 21. Baix Llobregat. Barcelona: Arxiu Gavín
- GIBERT REBULL, Jordi (2016). A l'ombra de Barchinona. Antecedents i gènesi de la societat feudal a l'entorn del delta del Llobregat (segles VI-XI). Ajuntament del Prat de Llobregat
- LÓPEZ, Albert; ESTANY, Imma; LACUESTA, Raquel (2005). Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art. Monografies, núm. 7. Barcelona: Diputació de Barcelona
- PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992). Santa Maria de Castelldefels. Catalunya romànica. Vol. XX. Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana