Fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre
Els carmelites descalços van arribar a Tortosa el 1590, els fou cedida l’ermita de la Mare de Déu del Miracle, un lloc on venerava una imatge de la Verge de molta devoció a causa de l’atribució d’un miracle, episodi que va fer que fos coneguda amb aquest nom. La casa es va anar edificant en aquell indret amb la construcció de les dependències necessàries. Malgrat tot, i a causa de la seva situació, prop de la muralla, el convent va quedar malmès durant la guerra dels Segadors, el 1642, quedant destruïda l’església.
El primer convent (núm. 33)
Detall d'un plànol de Tortosa del 1708
Bibliothèque nationale de France
Quan els carmelites hi van poder tornar, van adaptar les construccions restants per restaurar i mantenir l'establiment monàstic, obra que es va donar per acabada el 1683. El 1708 fou víctima de la guerra de Successió i els frares el van abandonar. No van poder tornar fins al 1712, prenent la determinació d'aixecar un nou edifici en un altre indret, concretament al barri de Remolins, prop de la catedral i l'Ebre. El 1753 el convent es va començar a refer en aquesta nova localització, l'església es va anar aixecant a partir de l'any 1764, no es va poder consagrar fins al 1802. La comunitat dels descalços fou dissolta definitivament amb l'exclaustració i van haver d'abandonar el convent, que es va utilitzar com a magatzem de sal i més tard es va convertir en jutjat i presó. Cap al 1900, quan Barraquer la va visitar, encara existia l'església i convent, tot i que destinats a altres usos. Després es va enderrocar i actualment el lloc és ocupat per unes escoles.
Joan Abril Guanyabens, 1909
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L'actual col·legi, des de la Suda
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
- NARVÁEZ CASES, Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
- RECODER, Josep (1888). Glorias Teresianas de Cataluña publicadas con motivo del tercer centenario de la… Barcelona: La Hormiga de Oro
Al centre de Tortosa, al nord de la catedral