Monestir de Sant Joan de Montdarn
Canònica de Montdarn / Sancto Iohanne de Musendarno / Muntdarn
(Viver i Serrateix, Berguedà)
S’ha considerat que l’any 899 existia una cel·la en aquest lloc, possiblement un ermitori. També que el 922 s’hauria consagrat una nova església gràcies a la intervenció de Sant Joan de les Abadesses, amb Emma, filla del comte Guifré el Pelós, al seu davant.
Els documents que podrien confirmar-ho s’han demostrat poc fiables i cal deixar aquelles consideracions com a molt dubtoses. La vinculació del lloc de Montdarn amb Sant Joan de les Abadesses està ja documentada i la possible comunitat de canonges devia dependre d’aquell monestir del Ripollès. Quan l’any 1017 Sant Joan de les Abadesses esdevé una canònica masculina, probablement la comunitat de Sant Joan de Montdarn s’hi va traslladar i el lloc restà com a simple parròquia. Es tracta d'una església originalment romànica, ara modificada a causa de l’afegit d’un creuer i de l’allargament de la nau, entre altres intervencions.
Segurament relacionat amb la primera època del monestir
Eremitoris ↗
- COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavín
- RIU BARRERA, Eduard (1981). Rocs & sants. Dades sobre la cristianització?. Acta historica et archaeologica mediaevalia, núm. 2
- SERRA i ROTÉS, Rosa (1985). Sant Joan de Montdarn. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VIGUÉ, Jordi; BASTARDES, Albert (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. 1 - El Berguedà. Barcelona: Artestudi Ed.