Convent de la Mare de Déu dels Prats
Santa Maria de dels Prats / Convent dels Prats / La Mercè de la Guàrdia dels Prats
(Montblanc, Conca de Barberà)
A la Guàrdia dels Prats, població ara integrada a Montblanc, els mercedaris hi tenien un convent que s’aixecava al costat de l’ermita de la Mare de Déu dels Prats, única part del conjunt que encara es conserva. Possiblement fou fundat el 1240.
Aquest convent està relacionat amb la figura de Pere Ermengol que va néixer el 1228 a la Guàrdia dels Prats, després del seu ingrés a l’orde mercedària (1258) va abocar-se a l’alliberament de captius empresonats pels musulmans, al final de la seva vida va tornar a Catalunya i va ocupar el càrrec de comanador d’aquest convent, on hi va morir el 1304 i hi fou enterrat. Entre els anys 1303 i 1305 fra Domènec de Xach fou comanador d’aquest lloc i també de la Mercè de Montblanc. El 1343 era comanador fra Pere de Rocallaura. Les dues comunitats (Montblanc i dels Prats) es van integrar i establir definitivament a Montblanc, tot i mantenir la propietat del lloc. El 1646, durant la guerra dels Segadors fou cremada l’església de la Guàrdia i també va quedar malmesa aquesta, que va prendre les funcions parroquials durant un temps. A finals de segle XIX i començament del XX es va reformar l’estructura de l’església que el 1933 consta que era en condicions deplorables, fou restaurada entre els anys 1981 i 1987.
Detall de Gozos al glorioso San Pedro Armengol... (sXIX)
Biblioteca Nacional de España
Pere Armengol
L’hagiografia de sant Pere Ermengol presenta variants segons les fonts, generalment es considera que va néixer l’any 1228 a la Guàrdia dels Prats en el si d’un família d’origen noble però de jove va fugir de casa i es va dedicar al bandolerisme (altres versions esmenten una vida pietosa...) fins que el 1258 va ingressar a l’orde de la Mercè i es va dedicar a l’alliberament de captius al nord d’Àfrica. En una ocasió fou empresonat i com el seu acompanyant es va retardar en el pagament del rescat el van penjar pel coll, al cap d’un dies va arribar el company amb el rescat i encara el va trobar miraculosament viu. Després va retornar a Catalunya i va ingressar al convent mercedari de la Mare de Déu dels Prats en el que va ocupar el càrrec de comanador. Va protagonitzar alguns esdeveniments de caire miraculós fins que va morir al seu convent el 1304, on fou enterrat i més endavant venerat.
Fotografia de Manuel Genovart i Boixet (1928)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
El 1647 es va fer un nou retaule major per a l’església del monestir de Santes Creus, obra que va prendre el lloc de l’antic retaule de Pere Serra i Lluís Borrassà, que fou retirat. Cap el 1655 aquella obra gòtica es va portar a l’església de la Guàrdia dels Prats que s’havia reconstruït després dels desperfectes soferts durant la guerra dels Segadors. A causa de les seves dimensions només es van muntar tres dels quatre carrers del retaule, amb sis compartiments del cos principal, el quart carrer amb dos compartiments més (Resurrecció de Crist i Nativitat) es van instal·lar a aquesta església de la Mare de Déu dels Prats on es van conservar fins el 1892, quan foren adquirits per un antiquari, tot i que després es van poder recuperar i ara es conserven al MNAC de Barcelona. La part del retaule que era a l’església parroquial es va traslladar al Museu Diocesà de Tarragona el 1914 i ara es pot veure en una capella lateral de la catedral de Tarragona.
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d’esglésies. Vol. 16. Anoia, Conca de Barberà. Barcelona: Arxiu Gavín
- GUÉRIN, Daniel (1888). Les Petits Bollandistes. Vol 5. París: Bloud et Barral
- MATA DE LA CRUZ, Sofia (2011). Relació de les set urnes reliquiari de sant Pere Ermengol. La Guàrdia dels Prats, Conca de Barberà. Aplec de treballs, núm. 29
- MATA DE LA CRUZ, Sofia (2014). Notes sobre les vicissituds del retaule major gòtic de Santes Creus a la Guàrdia dels Prats. Aplec de treballs, núm. 32
- PALACÍN I ARTIGA, Albert (1989). El Ball Parlat de sant Pere Ermengol. Lleida: Virgili & Pagès
- PEREDO MEZA, Saúl (1997). La orden de Santa Maria de la Merced (1218-1992). Roma: Instituto Histórico de la Orden de la Merced
- RAMOS, Maria-Lluïsa (1995). Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- RUIZ I QUESADA, Francesc (2005). Guerau Gener. L'art gòtic a Catalunya. Pintura II. Barcelona: Enciclopedia Catalana
- TORRELL, Josep M. i altres. Història del convent i del col·legi episcopal Mare de Déu de la Mercè de Montblanc. Montblanc: Pagès Editors, 1994
L'actual santuari de Santa Maria dels Prats és al nord del terme de Montblanc, al lloc de la Guàrdia dels Prats. S'hi va per la carretera de Montblanc a Solivella, passat el trencall de Sarral i el poble de la Guàrdia dels Prats