Sant Domingo de Silos, abat

Domingo (1000-1073) era natural de Cañas (La Rioja), després de ser ordenat sacerdot, es va retirar un temps per a practicar l'eremitisme fins que, cap al 1030, va adoptar la vida comunitària i va ingressar al monestir de San Millán de la Cogolla en qualitat de monjo. En aquella primera època va restaurar la casa monàstica que San Millán tenia a Cañas, on ell mateix s'hauria format, i que es trobava en plena decadència. També va tenir el càrrec de prior de San Millán en una època de plena esplendor, fins que, després d'un enfrontament amb Garcia Sanxes III de Pamplona, fou enviat a una ermita en terres de Castella.

Relacionat amb:

• Monestir de Santo Domingo de Silos (Burgos)
• Monestir de San Millán de Suso (La Rioja)

Amb el suport de Ferran I el Magne, es va encarregar de la restauració del monestir de San Sebastián de Silos, llavors en decadència, on va impulsar la renovació monàstica i també material del lloc, amb la construcció d'una nova i àmplia església, a més de la reestructuració de les altres dependències monàstiques. També va impulsar l’escriptori i biblioteca de la casa, del que s’han conservat mostres valuoses, com ara el Beatus de Silos, elaborat amb posterioritat. Hom li atribueix també activitat taumatúrgica, va morir en olor de santedat el 1073 i el seu lloc d’enterrament, al mateix monestir, va esdevenir un espai de devoció i objectiu dels pelegrins, poc a poc San Sebastián de Silos canviaria l’advocació per la de Santo Domingo de Silos. Molts presoners alliberats s’atansaven al sepulcre del sant i hi deixaven, a manera d’exvot, cadenes representatives del seu captiveri. Silos va aplegar-ne una gran quantitat, recentment es van forjar diverses reixes emprant bona part de les peces conservades.