El monestir d’Alaó (Osca) s’havia fet propietari de diverses terres i béns a la vila de Torogó (Torocone) després de diverses adquisicions directes o bé donacions. La primera adquisició la va portar a terme l’abat Cèntul, o Centoll (abat d’Alaó des del 837, o abans, fins el 857, o poc després) l’any 838 i hom situa aquest lloc a la vall del castell d’Orrit, tocant la serra de Crous (Croces). Sembla que les adquisicions seguien un pla predeterminat i hom les troba documentades fins el segle X.
Absis de l'església
En aquest lloc s’hi hauria fundat una església i el 974 ja hi ha constància de l’existència d’una cel·la o priorat. L’any 984 s’esmenta el seu prior, Cometal, i el prevere Centoll. La casa estaria sota la direcció d’un prior o prepòsit, que sojornava a Torogó amb altres monjos o preveres i que s’anaven rellevant amb membres de la comunitat d’Alaó. Segurament a finals del segle X ja no mantindria cap comunitat, documents d’aquesta època referents al lloc de Torogó estan formalitzats directament per la casa d’Alaó. Estava també vinculat al priorat de Sant Tirs de Llastarri (Pallars Jussà). Potser es va unir al priorat de Sant Pere dels Masos de Tamúrcia (Pallars Jussà). Aquesta cel·la o priorat s’ha confós amb Sant Climent de Tragó, lloc situat al terme d’Os de Balaguer (Noguera).
Absis de l'església
Interior de l'església
a llevant de la Noguera Ribagorçana,
sector de la Terreta
- ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- BOIX I PORCIELLO, Jordi (1993). Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2012). Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 8. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín
Torogó està situat a llevant de la Torre de Tamúrcia, dins el terme de Tremp